Enterraments i captació d’aigua, els antecedents romans de la caserna de la Guàrdia Civil

La segona fase de la intervenció arqueològica al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil ha finalitzat amb la troballa d’un antic edifici romà que presenta estructures per a la captació d’aigua així com també s’han trobat enterraments de diversa tipologia. Es tracta d’un important assentament extramurs -és a dir, situat fora de la muralla- amb una cronologia inicial del segle II dC, tot i que existeixen evidències anteriors. Posteriorment, es va recuperar la seva activitat entre els segles IV i VI. Després de l’estiu s’iniciarà la construcció de l’edifici d’habitatges a preu social, la qual no afectarà les restes arqueològiques que romandran accessibles per a investigadors, com ha apuntat la consellera de Patrimoni Històric, Begoña Floria.

Després que es localitzés un gran edifici rectangular d’època flàvia (segles I i II) durant la primera fase dels treballs al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, la segona fase ha permès concretar l’àrea perimetral i altres aspectes de l’edificació, com el seu ús. Ha estat durant aquesta segona fase que s’han localitzat estructures relacionades amb sistemes de captació d’aigua datats dels segles IV o V. L’arqueòloga municipal, Pilar Bravo, ha concretat que s’ha localitzat una galeria excavada a la roca, amb volta de canó i esglaons. Igualment, també s’ha trobat una altra cavitat, tot i que aquesta data del segle II, i no estaria associada a la captació d’aigua sinó al control de les humitats que provoca la veta aqüífera.

La directora de l’excavació, Judith Siurana, ha detallat que l’edifici seria un espai productiu o d’emmagatzematge i no un habitatge. De fet, l’edifici queda ordenat amb diversos habitacles entre els quals destaquen “dues grans naus dedicades a l’emmagatzematge de productes i un seguit de petites cambres perimetrals”. Així mateix, Siurana s’ha atrevit a apuntar que la construcció podria ser “si no de caràcter públic, d’un promotor amb molt poder econòmic”, ja que es tracta d’un important assentament construït amb ‘opus caementicium‘ i reforçada amb grans carreus de pedra que es podria comparar amb grans construccions de dins de les muralles com “el fòrum provincial”, com ha exemplificat la directora de l’excavació.

“La convivència entre els espais dels morts i els vius”

Després que durant el segle III l’edifici va romandre abandonat, el segle IV es reprèn l’activitat d’aquest amb “una altra manera de pensar”, com ha descrit l’arqueòleg municipal, Joan Menchón: “la convivència entre els espais dels morts i els vius”. Segons ha explicat l’arqueòleg, a l’època tardoromana es poden trobar habitatges “junt amb enterraments”, ja que no es diferenciava un espai pels vius i un espai pels morts com es fa en l’actualitat, o com s’havia fet amb anterioritat fins aquell moment. Concretament, en aquest solar s’han compatibilitzat fins a quatre enterraments.

La construcció de l’edifici no afectarà les restes arqueològiques

Un cop finalitzats els treballs d’excavació, el Servei de l’Habitatge de Tarragona iniciarà -després de l’estiu- la construcció de l’edifici d’habitatges de preu social. S’aixecarà un bloc de pisos amb una trentena d’habitatges -d’entre 65 i 105 m2– 27 aparcaments, 31 trasters i 2 locals comercials a la planta baixa. Es garanteix, però, que les obres de construcció no afectaran les restes, les quals estaran obertes per als investigadors, però no al públic perquè no es poden “museïtzar”, segons Floria.