Els regants crítics de Poble Nou del Delta denuncien l’ús de vots de difunts en les eleccions

El fantasma de l’ús fraudulent de vots delegats de difunts torna a planar sobre els processos electorals de comunitats de regants del delta de l’Ebre. La candidatura alternativa que es presentava a les eleccions de dimarts passat a la comunitat de Poble Nou del Delta ha denunciat la suspensió dels comicis per part del president de l’ens després que es detectés l’ús fraudulent de vots delegats, concretament, l’intent de la llista oficialista d’haver fet votar un regant que ja havia mort temps enrere. El vicepresident de l’ens i partidari dels crítics, Josep Gilisbars, creu que darrera aquesta es tracta d’una maniobra dels oficialistes per avortar el procés electoral després de comprovar que podien sortir derrotats en el vot presencial, que no va acabar celebrant-se. La candidatura alternativa ha demanat formalment explicacions pels fets. Recamen al president que dimiteix i es convoqui un nou procés electoral “en condicions” abans d’emprendre accions legals.

Com les nou entitats restants que formen la Comunitat General de la Dreta, els regants de Poble Nou celebraven eleccions el passat dia 18. En el seu cas, havien de servir per renovar el vicepresident, el tresorer i dos vocals, d’un total de nou membres de la junta de govern. Hi estaven convocats 227 regants, que representen 3.426 jornals de regadiu, amb 700 vots en total. Els comicis, però, van quedar avortats per sorpresa just abans que es procedís a la votació presencial durant la junta general convocada. Els crítics van detectar que el secretari havia certificat un vot delegat de la candidatura oficialista d’un regant difunt de de feia pocs anys.

“En el moment que es va detectar la irregularitat, per part nostra quedava invalidat automàticament tot el procés de vot validat pel secretari pel dubte que ens podia portar després de certificar el vot d’un senyor que no podia firmar per motius obvis no podíem estar tranquils que ho hagués fet de forma correcta”, ha explicat Gilisbars. Tot i que els crítics van reclamar la retirada de tot el vot delegat per aquestes sospites, el president, Josep Queralt, va decidir continuar el procediment. La part presencial havia de tenir lloc durant l’assemblea convocada a continuació. Queralt, però, va decidir suspendre aquest punt amb l’argument, precisament, de les “irregularitats” detectades en el vot delegat.

Gilisbars i els crítics consideren, però, que aquesta maniobra es va precipitar quan van constar que la majoria de regants que volien votar presencialment eren partidaris de la candidatura alternativa. Recorden que van advertir Queralt de la possible il·legalitat que estaria cometent al moment d’excloure de l’ordre del dia les votacions. Alguns regants van arribar a recórrer gairebé cent quilòmetres per poder participar en el procés. Però no van aconseguir fer-lo canviar de parer. Sostenen els crítics que el seu vot delegat –més d’un centenar dels prop de 300 en joc en total- havia estat validat prèviament davant notari i que disposaven de suports suficients com per aconseguir vèncer els oficialistes sumant el vot presencial. Tot i que es tracta d’una pràctica àmpliament denunciada des de fa anys a les eleccions de les comunitats de regants del Delta –especialment, fa a uns anys a l’Esquerra-, el candidat a vicepresident, Jaume Roselló, sosté que mai s’havia detectat l’ús d’irregularitats en el vot delegat anteriorment. De fet, Roselló és actualment també tresorer de la junta de Queralt, a qui fins fa poc temps donaven suport.

Davant d’aquest escenari i la manca de respostes per part del president, a qui exigeixen obertament la dimissió, la candidatura alternativa ja ha requerit formalment que se’ls comuniqui per escrit els motius d’aquesta actuació. La via administrativa, adverteixen, serà el pas previ de les possibles accions legals que podrien acabar emprenent als jutjats. En aquest sentit, no descarten portar el cas al contenciós-administratiu i, si s’escau, demanar responsabilitats penals per la suposada manipulació de les votacions per part del president i el secretari. “Volem saber què pensen fer: si invaliden la seva candidatura i invaliden els vots. Si no tenim resposta en un període de temps raonable, seguirem el procés legal que creguem convenient per defensar que hagi un procés electoral en condicions”, apunta Gilisbars.

Rebuig al Pla de Conca
Malgrat l’enrenou de les votacions, la junta general d’aquest passat 17 d’octubre va servir també perquè els comuners es pronunciessin, per primera vegada, sobre el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, al qual la Comunitat General de la Dreta en la que es troben enquadrats ha donat suport sense consultar en cap moment els regants. Gairebé per unanimitat, sense registrar cap vot en contra, la de Poble Nou del Delta s’ha convertit en la primera entitat del marge dret a rebutjar el document de planificació que, segons alerten científics i el moviment social contra el transvasament, pot suposar la mort del tram final de l’Ebre.

Gilisbars explica que va ser ell mateix i un altre membre de l’actual junta els que fa un any van demanar donar informació als regants i portar el Pla Hidrològic a votació de l’assemblea. Tot i que ningú anteriorment havia preguntat els comuners, un dels presidents de l’entitat hi havia votat favorablement dins de l’òrgan de govern de la Comunitat General de la Dreta. “Els regants som conscients de les amenaces que suposa i s’ha demostrat a les votacions. Hem decidit el que creiem millor per al territori”, ha explicat el vicepresident. Ara, la decisió serà traslladada, precisament, a aquesta Comunitat General.