Els caçadors arrenquen la temporada de caça amb la vista posada al senglar a Tarragona

Els caçadors de la demarcació de Tarragona estan preparats per a l’obertura de la veda general de caça, amb l’autorització de la caça menor que comença aquest diumenge i s’allargarà fins al 2 de febrer. Al Camp, ho fan amb la vista posada en el tudó, la perdiu o el tord, però també el porc senglar, una espècie que continua sent un problema per l’excés de població i que es pot capturar des de ja fa un mes. També en el conill, amb una població especialment nombrosa al Baix Penedès, on ja el cacen de fa setmanes per reduir un focus. A l’Ebre també s’intensificarà la lluita contra el conill, que ha proliferat sobretot en la zona de cítrics, i estaran pendents de les aus aquàtiques al Delta, on alerten que n’hi ha que han marxat. A Tarragona hi ha atorgades unes 14.000 llicències.

El president de la Federació de Caça de Tarragona, Joaquim Vidal, explica que es troben molts senglars “en zones d’avellana, d’horta i d’aigua”, amb els maldecaps que això comporta per als pagesos. “És molt salvatge, molt llest, i tomba molt, però on troba menjar es queda quiet i es fa l’amo”, ha detallat, descrivint una situació que es viu en altres punts del país. A més, pràcticament no té malalties, cria força i no té depredació: “li va tot de cara”. A partir d’ara, només han d’estar pendents de la pesta porcina africana, malgrat que encara no ha arribat al país.

Les primeres batudes de senglar, iniciades al setembre i permeses fins al març a les comarques tarragonines, estan donant uns resultats “òptims”, segons Vidal, que creu que això augura que s’acabarà la temporada “amb suficient carn per poder tenir els congeladors plens”.

En general, a Tarragona la temporada de caça menor comença amb bones perspectives. Les captures a la demarcació van dirigides al tudó, el tord, la becada, el conill o la perdiu, que es troba en un estat més delicat pel canvi d’usos al camp, els pesticides o el canvi climàtic, a més de la pressió de caçadors i depredadors. La campanya s’allargarà fins al primer diumenge de febrer.

En canvi, segons relata el president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, Manel Royo, a l’Ebre la pressió del senglar no és tan forta i considera la seva presència “més fluixa que l’any passat”. “Per les sequeres que hem tingut, a la zona dels Ports ha desaparegut molt”, considera Royo, que creu que és un “dels pitjors anys” del senglar, delimitat ara a la zona d’Amposta, Alcanar o Campredó. “Quan no es troben bé a un lloc, l’abandonen i se’n van a un altre on tinguin, sobretot, aigua”, ha concretat.

A l’Ebre, els conills, neguit de citricultors i viticultors que veuen les seves plantacions devorades, es troben sobretot a la zona del Montsià i Baix Ebre. “Fa molts anys no ens deixaven caçar i, quan se’n van adonar, va ser una invasió”, ha explicat Royo. Els conills troben en aquests camps l’aigua i l’herba tendra que necessiten. Amb l’obertura de caça, la Federació creu que es controlarà encara més, sobretot en zones que limiten amb les àrees privades de caça.

També estaran a l’aguait de si entra el tord -que l’any passat “no va anar massa bé”-, de la cabra hispànica –amb especial atenció a la sarna-, o el cabirol, que ha anat ocupant la zona més alta de les Terres de l’Ebre i on es fa un control per evitar que proliferi.

Però on els caçadors de l’Ebre estaran més pendents durant la temporada de caça menor serà al Delta amb les aus aquàtiques. Royo alerta que hi ha “basses molt deteriorades” i recorda que ja fa temps alerten a l’administració que “els hàbitats de les aquàtiques s’està perdent”. Entre altres factors, ho imputen als assecaments dels camps per la lluita contra el caragol poma. “Moltes, se n’aniran; ja va passar l’any anterior”, ha lamentat.

D’altra banda, ja tenen el permís necessari per capturar la polla d’aigua. L’autorització necessària per caçar aquest ocell va portar problemes fa dos anys, quan la potestat de tramitar el permís va passar del departament d’Agricultura al de Territori i el procés va demorar les gestions.

Enguany, els caçadors estan descontents amb la gestió que s’ha fet de les autoritzacions per caçar la tórtora turca en mitja veda. Segons Royo, només la meitat de les autoritzacions sol·licitades es van acabar tramitant: “ens vam quedar sorpresos perquè la tórtora turca és una espècie invasora, que desplaça l’autòctona i que cada dia prolifera més en zones urbanes”. Ara tenen pendent una reunió amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per saber els motius pels quals uns 1.700 caçadors no n’han pogut caçar, mentre sí que s’han pogut fer en àrees privades de caça.