A finals del 2008, la família tenia problemes econòmic i no podia fer front als seus deutes i va contactar amb el lletrat, que els va plantejar l’opció de presentar concurs de creditors per paralitzar les execucions i poder renegociar els deutes. Els va sol·licitar que li avancessin 14.000 euros.
Es queda la Indemnització per la mort del fill
Entremig, un dels fills de la família (Llorens, de 24 anys) va morir en un accident de trànsit el novembre de 2011. Novament, va ser Rubina qui els va representar i va aconseguir un acord extrajudicial amb l’asseguradora del vehicle que va provocar l’accident, que els va entregar una indemnització de 104.764,75 euros als pares i 19.048,13 euros per a un dels fills que era menor d’edat.
Va ser llavors quan l’advocat els va dir que gestionaria ell directament la indemnització amb l’objectiu de refinançar els deutes que tenia la família. La família li va entregar tots els diners, a excepció de 8.000 euros.
No soluciona els deutes de la família
Segons ratifica el Suprem, l’acusat no va destinar “cap de les qualitats” a negociar amb els creditors ni va evitar l’embargament del patrimoni familiar. Per contra, “va incorporar aquells diners al seu patrimoni i va destinar les quantitats a les seves despeses personals o fins i tot professionals”, recull la sentència.
Com que la família continuava amb els problemes econòmics, li van sol·licitar poder disposar de part de la indemnització, i s’anaven trobant amb les excuses del seu lletrat. Finalment, el 20 de juny de 2014 els va transferir 5.000 euros i, posteriorment, dues entregues més de 4.000 i 5.000 euros.
Finalment, i arran de les insistències de la família, els va dir que li havien de pagar 105.000 euros d’honoraris per la feina feta, fent coincidint la quantitat amb la que havia rebut l’any 2012 per part de la família.
Ratifica la decisió de l’Audiència de Lleida
Per aquests fets, l’Audiència de Lleida va condemnar el lletrat a 2 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’apropiació indeguda, a una multa de 2.520 euros i a una inhabilitació per exercir com a advocat durant el temps que duri la condemna. A més, va dictaminar que havia d’indemnitzar la família amb 101.812 euros. També, com que tenia una pòlissa de responsabilitat civil professional, establia que havia de respondre per ell si no pagava l’entitat Zurich. D’altra banda, l’Audiència de Lleida el va absoldre d’un delicte de deslleialtat professional.
Una decisió que van recórrer al Tribunal Suprem tant la família com el lletrat condemnat. El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos presentats tant per l’advocat com per la família i ha confirmat la condemna de l’Audiència de Lleida, dictada el 18 de desembre de 2017.
L’advocat arrossega un llarg historial de denúncies d’altres afectats per la seva mala praxis. S’ha assegut ja quatre vegades al banc dels acusats per haver-se quedat, presumptament, diners dels seus clients. La darrera vegada, el juliol de l’any passat, quan va admetre haver-se quedat els 33.000 que un matrimoni li va donar perquè negociés amb el banc el dret d’usdefruit de l’habitatge on vivien, a la ciutat de Lleida.
