L’Associació de Diplomàtics espanyols apunta que aquesta discrecionalitat no pot ni ha de convertir-se en arbitrarietat, basar-se en criteris partidistes o servir per garantir una “sortida institucional” per a persones a les que es vulgui beneficiar en detriment dels funcionaris diplomàtics, “que són els professionals en aquesta matèria”. L’ADE assegura que ser ambaixador d’Espanya “no s’improvisa ni s’aprèn en pocs anys” i assenyala que és la conseqüència última d’una carrera professional que s’inicia en superar unes oposicions “exigents” i que es continua amb una dilatada experiència després de “molts” anys de treball “consagrats a salvaguardar els interessos” d’Espanya tant a l’estranger com al propi país.
No obstant, l’associació puntualitza que per aquests i molts altres motius, “els nomenaments d’ambaixadors polítics s’han de limitar al màxim i només aplicar-se molt excepcionalment en els casos en què un determinat nomenament afavoreixi de manera indiscutible l’interès d’Espanya”.
L’ADE recorda que l’actual ministre d’Afers exteriors Unió Europea i Cooperació ha manifestat reiterades vegades la seva voluntat d’aprofundir en la professionalització de la carrera diplomàtica, i en concret s’ha referit a la necessitat que les ambaixades siguin atribuïdes segons criteris d’estricte mèrit i capacitat entre diplomàtics de carrera, excepte casos “molt excepcionals”. Per això, l’ADE confia que aquests nomenaments siguin veritablement casos “molt aïllats” i espera que aquestes reflexions “coadjuvin a una òptima presa de decisions en benefici dels interessos d’Espanya en l’àmbit de la nostra política exterior”.
