La demanda contra la Paeria pels carrers franquistes de Lleida arribarà a judici el proper 15 de febrer

El pròxim 15 de febrer a les dotze del migdia tindrà lloc al jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Lleida el judici per la demanda de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme contra l’Ajuntament de Lleida a qui acusa d’incomplir la llei de Memòria Històrica amb el nomenclàtor de 9 carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura. L’advocada de la plataforma, Esther Sancho, ha explicat que a la vista preveuen ”acreditar la vinculació” amb el franquisme de les persones que figuren al nomenclàtor. Es tracta dels carrers Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenechi Juan Manuel Nadal i Gaya. Sancho espera que el jutjat pugui estimar la demanda i recorda que hi ha un antecedent a Vitòria on un jutjat va obligar a canviar el nom del carrer del compositor de l’himne franquista ‘Cara al Sol’.

Esther Sancho ha explicat que les entitats i partits que s’apleguen sota la plataforma Lleida Lliure de Franquisme demanden a l’Ajuntament de Lleida per incompliment de la Llei de Memòria Històrica, en vigor des del 2007, ja que en el seu moment van reclamar a alcaldia que s’eliminessin els noms d’aquests 9 carrers perquè les persones que homenatgen ”entenem que són incompatibles amb l’expressió bàsica de la democràcia, la pluralitat i el compliment de la llei”.

Sancho ha dit que esperen poder acreditar davant del jutge la vinculació d’aquests noms amb el franquisme i creu que la demanda s’hauria d’estimar, més tenint en compte els antecedents que hi ha amb un cas similar a Vitòria, on es va fer una petició per canviar el nom d’un carrer del compositor del ‘Cara al Sol’ per part d’una entitat memorialística i el jutge va determinar que el nom del carrer era contrari a la Llei de Memòria Històrica i va obligar a l’Ajuntament a acatar la llei i a fer el canvi de nom.

Lleida Lliure de Franquisme va presentar la demanda al jutjat el passat 8 de setembre. Amb ella va aportar 45 documents per acreditar la denúncia com ara que des de fa més de deu anys, diverses entitats han demanat a la Paeria que canviés els noms d’alguns carrers relacionats amb el franquisme, fins i tot abans que s’aprovés la llei de memòria històrica, sense obtenir resposta positiva per part del consistori. També es van presentar documents que acreditaven que les persones que donen nom a aquests nou carrers, van participar de manera activa en delictes contra la humanitat i per tant no poden tenir un carrer dedicat ja que incomplex de ple la llei. La Plataforma, en la seva demanda, també sol·licita que es demani al Tribunal Militar tercer de Barcelona documents de consells de guerra que encara custodia i que l’alcalde Areny signa l’odre d’execució d’alguns lleidatans.

La demanda va ser presentada per la Plataforma i diferents signants. Són la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, La Crida-CUP per Lleida, el Comú de Lleida, ERC, CGT, ICV, Intersindical-CSC, Podem, SEPC i Arran.

Redacció

La Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Gaià, Baix Penedès i Reus.