Cs Reus denunciarà Pellicer per tornar a penjar la pancarta a l’Ajuntament

El grup municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Reus denunciarà l’alcalde, Carles Pellicer (PDeCAT), al jutjat contenciós administratiu per haver tornat a penjar una pancarta de ‘Llibertat presos polítics’ a la façana consistorial, després que divendres fos retirada per “militants i simpatitzants” de la formació taronja, segons ha anunciat aquest dimarts el portaveu municipal de Cs, Juan Carlos Sánchez. La formació unionista vol que el jutge determini si l’acció de l’alcalde contravé la resolució del TSJC que insta a garantir la neutralitat dels espais públics. A banda, Ciutadans també estudia denunciar Pellicer per prevaricació, segons va explicar aquest dilluns el seu portaveu parlamentari, Carles Carrizosa. Cal recordar que, després de l’acció de divendres, Pellicer va anunciar que presentaria una doble denúncia contra “l’escamot” unionista que va “assaltar” el consistori: una per defensar la institució i, l’altra, per amenaces i injúries contra la seva persona. Aquest dilluns, el portaveu de Cs ha defensat que divendres “no va haver-hi cap tipus de violència” i que ells no han trencat la convivència.

Ciutadans recorrerà als tribunals perquè determinin si penjar una pancarta “partidista” a l’Ajuntament es troba dins la llei. La formació s’empara en la sentència dictada el mes passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibia la col·locació d’una bandera estelada en una plaça de Sant Cugat del Vallès, en resposta a una denúncia presentada per Societat Civil Catalana (SCC).

“Segons aquest tribunal, la pancarta de la façana de l’Ajuntament de Reus seria il·legal perquè vulnera el principi de neutralitat de les institucions públiques”, ha argumentat el portaveu municipal de Cs. Per altra banda, Sánchez ha opinat que retirar-la “perquè es compleixi la llei i torni a regir la neutralitat a l’espai públic” no seria il·legal i que “potser s’està incorrent en algun altre tipus d’il·legalitat si, malgrat conèixer aquesta sentència, s’insisteix en tornar-ho a col·locar”.

Després de la polèmica i les crítiques rebudes per l’acció de divendres, en què Cs ha lamentat que se’ls acusés “de feixistes, neonazis i totalitaris”, Sánchez ha dit que tot formava part de la campanya impulsada per Cs a Catalunya per a la retirada de “símbols partidistes” dels espais públics. Segons ha detallat, l’acció va ser protagonitzada per “militants i simpatitzants de Ciutadans” i, tant ell com el regidor Guillermo Figueras, van acudir a la plaça per presenciar els fets.

Sánchez ha defensat que, malgrat les acusacions de l’alcalde i de membres del seu govern, la retirada no va ser violenta. Tot i això, ha reconegut que diverses persones que es trobaven a la plaça “van discutir sense arribar a les mans” i ha afegit que, si l’alcalde es va sentir insultat o amenaçat, “l’instem a denunciar-ho i li donem suport perquè no volem violència”. Més i tot, Cs ha ofert la seva col·laboració per identificar la persona que hauria amenaçat a l’alcalde, la qual “és totalment aliena a Ciutadans”, segons Sánchez.

La formació taronja lamenta que, des d’aleshores, “hi hagi hagut agents de la Guàrdia Urbana vigilant que no es despengi la pancarta” i ha criticat que els efectius no es destinin a altres temes més prioritaris. Per tot plegat, la formació unionista ha rebutjat que se’ls acusi de trencar la convivència. “Qui la trenca és qui ignora la neutralitat dels espais comuns i imposa només els seus símbols. A Reus no hem trencat la convivència; ja estava trencada de fa temps”, ha asseverat.

El portaveu municipal de Cs ha opinat que per a l’independentisme “era molt còmode” que els unionistes estiguessin callats. “Portem molt de temps callats, però ja n’estem farts, com molts veïns que també ens ho transmeten a diari”, ha afegit. La formació ha recordat que Cs va ser la força més votada en les eleccions del 21-D i que “la majoria” de la ciutadania no és independentista. En aquest sentit, Sánchez ha assegurat que si arriben a ostentar l’alcaldia garantiran la neutralitat dels espais públics.