Comença el Consell de Ministres extraordinari on es podria aprovar un requeriment a Puigdemont

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, presideix des de les 9 del matí el Consell de Ministres extraordinari convocat després de la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya. A la reunió del govern espanyol es podria aprovar enviar un requeriment al president de la Generalitat perquè expliqui els termes de les seves manifestacions a la cambra catalana i aclareixi si efectivament va declarar la independència de Catalunya. El requeriment podria esdevenir el pas previ a l’aplicació de l’article 155 per a la suspensió de competències de la Generalitat, i caldria veure quin termini estableix La Moncloa perquè li pugui donar resposta. El president espanyol es va reunir aquest dimarts a la nit a La Moncloa amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i va mantenir contactes amb el de Cs, Albert Rivera, en el que segons va apuntar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría és la recerca del “màxim consens” respecte a les mesures que adoptarà.

L’article 155 de la Constitució espanyola estableix que si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que “atempti greument contra l’interès general d’Espanya”, el govern espanyol podrà adoptar “les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós d’aquestes obligacions o per a la protecció del mencionat interès general”.

El primer pas és, doncs, que el Consell de Ministres es reuneixi i acordi enviar un requeriment a Puigdemont. El termini que tindria el president per respondre no està estipulat a la Constitució, de manera que el govern espanyol té marge per determinar el que consideri oportú.

En cas que no es rebés cap comunicació del Govern o bé la resposta no fos satisfactòria, els ministres s’han de tornar a reunir per aprovar un informe que detalli ja les mesures que pensen aplicar a Catalunya.

Aquest document s’envia llavors a la Mesa del Senat, que tramita l’informe i el fa arribar a la Comissió general de les comunitats autònomes. Aquesta comissió ha d’enviar un segon requeriment a Puigdemont i se li demana que aporti tot un seguit de documentació o al·legacions en relacions a les mesures que el govern espanyol proposa prendre en aplicació del 155. També es dona l’opció al president de designar, si ho considera procedent, la persona que assumeixi la representació d’aquests efectes.

Un cop rebuda la resposta del president de la Generalitat, la comissió debat i sotmet a votació l’informe elaborat pel Consell de Ministres i també pot proposar “condicions o modificacions”. El reglament del Senat tampoc estableix un termini per a aquests tràmits.

Aquest informe que surti de la Comissió general de les comunitats autònomes es debatrà, finalment, en el plenari del Senat. El reglament estableix que podran intervenir els portaveus de cada grup i que tindran dos torns d’intervenció d’un màxim de 20 minuts. L’aplicació del 155 s’hauria d’aprovar per majoria absoluta, com la que ja disposa el PP.

Segons els càlculs inicials del govern espanyol, tots aquests passos es podrien fer amb un màxim de cinc dies. Ara, però, insisteixen que poden arribar a aplicar aquest article (que mai abans s’ha fet servir en democràcia) en un termini menor.

Còctel de mesures
Fonts de l’executiu espanyol explicaven aquest dimarts -abans de la compareixença de Puigdemont- que tenien estudiat un còctel de mesures a adoptar en cas de declaració d’independència. A més del 155 inclouen l’ús de la via penal mitjançant la Fiscalia, la Llei de Seguretat Nacional i també la declaració de l’Estat d’alarma, tal com es va fer el 2010 durant la crisi dels controladors aeris i d’excepció.

També l’apel·lació al TC perquè adopti les mesures “coercitives” de què disposa per a la suspensió de càrrecs que incompleixen les seves resolucions.