Han participat al curs una setantena de persones i la majoria són treballadores de la llar internes, per aquest motiu s’ha impartit els diumenges a la tarda. Aquesta formació està recollida en la Llei d’acollida de persones immigrades i retornades a Catalunya i el certificat d’assoliment del mòdul es té en compte per obtenir els informes necessaris per a diversos tràmits d’estrangeria. Per això al curs també hi han assistit altres persones que en coneixien la utilitat i que els anava bé que fos en cap de setmana, ha destacat el director del CITE de CCOO de Catalunya, Carles Bertran.
“No tenir papers no vol dir no tenir drets laborals”
La principal reivindicació de les treballadores de la llar és que el govern espanyol ratifiqui el conveni 189 de l’OIT que ha de garantir els seus drets. “Les treballadores de la llar estem en un règim especial. No tenim dret a l’atur, ni baixa maternal o per malaltia o accident laboral. Som totalment vulnerables a l’exposició de l’ocupador”, adverteix Isabel Valle Brun, portaveu del grup Libélulas, una de les entitats que col·labora en el curs. “Aquest mòdul permet apoderar i defensar els nostres drets. No tenir papers no vol dir no tenir drets laborals”, ha afirmat en declaracions a l’ACN.
Daybelin Juárez, de l’associació Mujeres Migrantes, ha reivindicat la relació laboral amb les treballadores de la llar: “Els ocupadors no ens fan un favor contractant-nos. Nosaltres els cobrim la necessitat de cuidar de la vida dels seus familiars i tenir neta la casa i ells ens cobreixen la necessitat econòmica. És un complement. En ocasions els patrons diuen que estan fent ‘un favor a la noia’. No, és una relació laboral”.
“No entenc que, com a societat, estiguem tractant d’aquesta manera les persones que cuiden els nostres estimats”, ha afirmat Huerga, que ha afegit: “Volem posar de manifest que aquestes dones existeixen i que estan fent una feina poc reconeguda, però molt important”.
Moltes vulnerabilitats
El Homrani ha advertit que el treball de la llar i les cures es troba “molt invisibilitzat” i que les treballadores es troben en una “doble vulnerabilitat: la d’un sector d’economia submergida i la d’una situació administrativa d’irregularitat”. “Això se suma a moltes vulnerabilitats. Hem d’aconseguir que totes aquestes relacions laborals siguin regulars, fet que facilita que les dones puguin arreglar la situació administrativa, i també hem d’aconseguir que se’ls apliquin tots els drets laborals”, ha recalcat.
El conseller ha carregat contra la Llei d’Estrangeria i ha posat d’exemple que si les dones que treballen d’internes a la llar no tenen contracte i no se les empadrona per part de l’ocupador tenen dificultats per demostrar l’arrelament en el procés de regularització administrativa.
També ha alertat de les violències masclistes que alguns homes cometen en aquest àmbit aprofitant “els espais de poder” que es donen per “les vulnerabilitats de la pròpia situació d’irregularitat de treball i administrativa”. “És molt important que això es visibilitzi”, ha ressaltat.