Carme Martínez: “Crec en les segones oportunitats”

Em declaro ANIMALISTA de tot cor.

Des de fa molts anys els animals per a mi han estat una part molt important de la meva vida. Després de la pèrdua del meu amic i estimat Thor, vaig començar a col·laborar activament amb la Protectora de Cunit que està dirigida per AMANCU.
He vist una realitat que molta gent no vol veure, perquè “em fa molta llàstima veure’l abandonats i en una gàbia”. No podem donar l’esquena a la seva realitat. Les seves mirades de tristor i de desig per a que algú els pugui treure definitivament, van fer que sentís ràbia.

Molts d’ells han estat maltractats per la crueltat dels seus amos, i els han deixat anar o simplement els han abandonat a la seva sort. Molts d’altres per la cria incontrolable, o d’altres fins i tot per la síndrome de l’arca de Noè (acumulació massiva d’animals de companyia que no reben suficients atencions). Un altre dels motius pels quals s’abandonen és perquè el seu animal té una malaltia i requereixen d’uns tractaments especials que en algunes ocasions la gent no pot o no vol permetre’s.

La realitat dels animals que trobem és molt dura, incomprensible per a tots els que estimem els animals; us podeu imaginar estar tancats i només poder sortir uns 15 o 30 minuts diaris? Aquesta és la realitat que tots ells viuen.

Sóc voluntària des d’octubre del 2017, i crec que ja ens comencem a conèixer. He tingut el plaer de poder treure a gairebé tots els peluts, gaudir amb ells caminant per la muntanya. És increïble com et reconeixen, amb quina alegria surten amb tu, com responen a les teves ordres, com et demanen aquella carícia que necessiten… Durant aquella estona gaudeixen amb tu, però més gaudirien si poguessin tenir una llar i l’amor d’una família. Per aquest motiu és tan important la feina que fa aquesta Associació AMANCU així com els seus voluntaris, que durant la seva estança, mentre troben una nova llar, els hi donen totes les atencions possibles, els estimen, els ensenyen i, sobretot, fan que tornin a creure i confiar en les persones.

Són grans companys que no mereixen viure engabiats; moltes vegades per una tinença irresponsable dels seus anteriors amos. No podem permetre que acabin els seus dies tancats, engabiats.

Abans de comprar adopta, hi ha molts animals que necessiten una llar, dóna’ls hi una oportunitat, ells s’ho mereixen i seran per sempre el teu millor amic, el teu millor company.

Carme Martínez

Presidenta de la secció local d’ERC Cunit