Experts de la URV: Caldrà “assumir la pèrdua” de platges de la Costa Daurada

El “desconeixement” del patrimoni natural del litoral tarragoní davant el canvi climàtic ha estat una de les preocupacions que s’han posat damunt la taula de la primera edició del taller “Propostes de sostenibilitat per a un litoral al límit”, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una desena d’investigadors han presentat les recerques més recents sobre el futur de la costa i propostes de millora davant tècnics, agents de l’economia blava i entitats. Jaume Folch, professor titular del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, ha alertat que caldrà “assumir la pèrdua” de platges a la demarcació arran del canvi climàtic i ha insistit en la necessitat de continuar estudiant els ecosistemes per entendre la seva pèrdua.

El deteriorament del litoral ha estat el denominador comú de les presentacions que s’han fet aquest dijous durant la jornada “Propostes de sostenibilitat per a un litoral al límit”, organitzada pel grup de recerca TecnATox de la URV i la Societat Catalana de Biologia. En aquest context, el professor titular del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Jaume Folch ha posat èmfasi en la necessitat d’estudiar els ecosistemes que encara resten i ha posat d’exemple la posidònia, present a la costa tarragonina. “L’estem perdent abans de saber quanta en teníem”, ha alertat.

Tenint en compte aquest escenari, Folch ha indicat que s’estan acumulant dades sobre aquesta qüestió per entendre el motiu pel qual està desapareixent, una feina que s’està fent a través de sistemes que utilitzen intel·ligència artificial per combinar dades climàtiques, biològiques i fisicoquímiques. Tot plegat, per comprendre com evoluciona el problema. “Volem que sigui un instrument al servei de la ciutadania i dels gestors a l’hora de prendre decisions”, ha afegit.

D’aquesta manera, el canvi climàtic i els efectes que té en els ecosistemes marins han centrat recerques com la de la investigadora postdoctoral Anna Boqué, que ha analitzat com l’emergència climàtica impacta en diferents àmbits econòmics. Així, han treballat en la creació d’indicadors que permeten saber les tendències que provoquen certs elements climatològics. “La mateixa variable climàtica pot afectar negativament a una activitat i positivament a una altra. La gràcia és comprendre bé amb els agents territorials què és el que es necessita i tenir la informació d’aquests potencials climàtics per poder tenir una estratègia de la destinació turística”, ha exemplificat Boqué.

Amb tot, Folch ha alertat que caldrà assumir “pèrdues” a les platges tarragonines en un futur a causa del canvi climàtic. Segons el professor, es tracta d’una situació similar a la que es viu a la comarca del Maresme, on també hi ha infraestructures ferroviàries que intercedeixen en la recuperació de platges.

En el cas concret de la platja del Miracle de Tarragona, ha assenyalat que la retirada de la plataforma coneguda popularment com a ‘mamotreto’ farà que el procés de retrocés de la platja sigui més lent, si bé “no solucionarà el problema a la llarga”. Alhora, insisteix que el problema és “complex” i que requereix tecnologia, diàleg i un fòrum entre tots els agents implicats.

De fet, en aquesta ocasió el Museu del Port de Tarragona ha reunit una cinquantena de persones d’àmbits de la investigació, l’economia blava o entitats, mentre que els gestors o els agents polítics no han participat en aquesta primera edició de la jornada.