40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana

Divendres passat el Museu de Tortosa va acollir una taula rodona en commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana. Va presentar l’acte l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i hi van participar Marta Rovira, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; Francesc March, congressista de l’àmbit d’Ordenació de Territori, i Pau Varrié, delegat general de Territori.

En la presentació de l’acte, Ferran Bel es va remuntar a l’any en què es va organitzar el Congrés, el 1975, i va destacar “la il·lusió que hi havia en aquella època per bastir un país, després d’haver viscut uns temps difícils”. Així mateix, va subratllar “la decisió valenta de triar Tortosa com un dels llocs de celebració de l’esdeveniment”.

En la seva intervenció, Marta Rovira va tenir un record per als catalans recentment empresonats, alguns d’ells antics companys seus a la Universitat, i va recalcar que la situació actual a Catalunya és “el pitjor que he viscut com a ciutadana d’aquest país”. Així mateix, va subratllar que, si el CCC va ser possible, fou “gràcies a l’esforç i, de vegades, el patrimoni de la ciutadania, la societat civil i les entitats”.

Per a Francesc March, el CCC, en què es van abordar 25 àmbits de debat,  va constituir “tot un programa de govern, que va reunir una combinació inèdita d’experts, amb 800 activitats locals”. Així mateix, va lamentar que el Congrés sigui “una part oblidada de la nostra Transició”, que es pretén reivindicar amb actes com aquest i els celebrats a València, les Balears i Reus, entre d’altres.

March va aprofitar l’ocasió per fer una crida a la ciutadania que disposi de material del CCC, com ara fotografies, perquè es puguin afegir als arxius de què disposa la Fundació. Així mateix, va anunciar la preparació d’un documental per a TV3, en què apareixeran les 40 entrevistes a testimonis del Congrés, ja disponibles al web http://congres.fundccc.cat/.

Pau Varrié es va sumar a la crida de March a la ciutadania, va lamentar “la pèrdua de gran part del material immens publicat sobre el Congrés” i va voler destacar “la tasca dels arxivers” en aquesta mena de projectes. D’altra banda, va explicar que una de les raons que Tortosa figurés entre els llocs de celebració del CCT va ser la seva situació geogràfica, no en va “és molt diferent trobar-se al sud de Catalunya que al centre dels Països Catalans. Tortosa està equidistant de Barcelona, València i Saragossa”. De fet, va ser justament la capital del Baix Ebre la que va acollir l’acte final del CCC, fa quatre dècades.

MARTA MILIAN ARIÑO