Ferran Bel: “L’Estat s’ha sortit amb la seva, però això no vol dir que se’n sortirà per sempre”

Autoritats ebrenques participen a l’acte oficial de canvi de nom de la plaça de Joaquim Bau per plaça de l’1 d’octubre

Arran d’una moció de la CUP, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va decidir fa mesos canviar el nom de la plaça de Joaquim Bau. Aquesta decisió s’ha materialitzat amb les plaques que, des d’ahir, figuren en aquest espai del barri de Ferreries, ara anomenat plaça de l’1 d’octubre. Alcaldes, regidors i altres autoritats van assistir a l’acte oficial de presentació del nou topònim.

 “L’1 d’octubre ja forma part de la història de Tortosa, de les Terres de l’Ebre i de cadascun dels més de 900 municipis d’aquest país”, va assegurar Ferran Bel, que va dedicar unes paraules els Jordis i els membres del govern català “que no poden estar amb nosaltres”. D’ara endavant, la plaça serà “un record d’ells i dels milers de persones que van treballar amb fermesa, sense buscar-hi protagonisme, perquè el referèndum fos possible”.

“L’Estat, ara com ara, s’ha sortit amb la seva, però això no vol dir que se’n sortirà per sempre. Si el poble de Catalunya ho vol i hi persisteix, hi haurà un moment en què tindrà la capacitat de decidir el seu futur”, va assegurar. En aquest sentit, va subratllar el fet que, “malgrat haver-hi milers de policies perseguint-les, les urnes, de forma quasi màgica, van anar apareixent a tots els col·legis electorals del país”.

El pavelló de Móra la Nova destinat als processos electorals s’anomena ara Pavelló Firal 1 d’octubre. El batlle Francesc Xavier Moliné va relatar la jornada de la consulta: “Vam tenir notícies que el comboi de la Guàrdia Civil estava recorrent les Terres de l’Ebre. Com que no podíem bloquejar els accessos al col·legi, vam amagar les urnes i suspendre la votació. Quan van arribar, no vam oferir resistència. Al vespre vam reobrir el col·legi. Més d’un 50 % dels convilatans van poder votar, un orgull per al poble.” Moliné considera aquell “un dia que reforça com a poble, una lliçó històrica per a les properes generacions. Impedir que la ciutadania mostri la seva voluntat a través d’una eina democràtica és una mala idea, però fer-ho amb violència és una idea nefasta”.

Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles, va recordar com sobre les 9 van arribar al municipi “120 efectius. Jo no els anomeno forces de seguretat: els anomeno forces militars, perquè van vindre a xafar el poble de la Ràpita, a impregnar de temor el nostre territori. Tot i això, sobre les set vam tornar a posar les urnes damunt la taula. A la Ràpita van exercir el seu dret de vot només 314 veïns, però milers d’altres van fer-ho a tots els pobles ebrencs, als quals agraeixo que acollissin els rapitencs”.

La plaça de davant del pavelló firal d’aquest municipi del Montsià també s’ha rebatejat com a plaça de l’1 d’octubre. Caparrós va anunciar que “properament celebrarem un acte de reconeixement a tot el poble i especialment als 84 ferits que hi va haver. Volem posar en valor la defensa pacífica que vam exercir.”

Segons Francesc Gas, alcalde de Roquetes, l’1 d’octubre “tots vam veure la cara fosca d’aquest Estat, que des del postfranquisme no havia actuat així. Segueix viu el seu sentiment colonialista i imperialista. Quan, referint-se al País Basc, deien que sense armes tot es podia parlar, era mentida. I això ho veiem ara a Catalunya: aquí hem actuat de forma pacífica i democràtica, però continuen sense acceptar el que els altres pensen. Consideren que tenen el monopoli de la violència”. Gas sent l’obligació de “recordar aquells fets i explicar-los als joves, perquè sàpiguen que la democràcia és una cosa i el que avui està fent l’Estat espanyol n’és una altra”.

L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, a càrrec de Toni Martínez, Lo Xaparro, amb la gaita.

MARTA MILIAN ARIÑO