Oposició veïnal a un projecte de planta de compostatge a Santa Bàrbara

L'Ajuntament, que no veu amb mals ulls la instal·lació, anuncia una consulta ciutadana les pròximes setmanes

Terrenys on es projecta la planta de compostatge a Santa Bàrbara amb dos persones prenent mesures del terreny. ACN

El projecte per construir una planta de compostatge de dejeccions ramaderes i residus orgànics a quatre quilòmetres del nucli urbà de Santa Bàrbara (Montsià) ha posat en alerta els veïns de la població. Amb una capacitat prevista per gestionar 25.000 tones anuals, la plataforma veïnal creada per frenar la instal·lació avisa dels impactes que pot generar: particularment, les pudors i la possible contaminació dels aqüífers. El projecte, presentat a l’Ajuntament el passat juliol, es troba en aquests moments en fase d’exposició pública durant un mes. Davant l’enrenou que ha provocat la seva recent difusió, el govern municipal estudia ara la convocatòria d’una consulta per conèixer el parer del veïnat i actuar en conseqüència.

Promoguda per Ecompost de l’Ebre, societat que té vincles societaris amb importants empreses del sector avícola del territori com Granja el Pilar i Padesa, la planta de compostatge es nodriria principalment de les dejeccions ramaderes -gallinassa i purins- de les granges d’aquestes empreses. Addicionalment, admetria també residus de restes vegetals i de la indústria alimentària que es convertirien, després d’un procés de fermentació, en adob agrícola comercialitzable, segons ha explicat l’alcalde de la població, Antonio Ollés.

La instal·lació, que s’ubicaria en una finca prop del canal Xerta-Sénia vora la carretera T-1025 que uneix el municipi amb el Mas de Barberans, ja ha rebut el vist-i-plau de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre i espera el resultat dels informes de la ponència ambiental del Consell Comarcal del Montsià per tenir aprovada l’activitat. L’empresa promotora està fent ja tasques d’anivellament dels terrenys. La majoria dels veïns, però, no han conegut el projecte fins fa poc més d’una setmana, quan l’alcalde va confirmar la seva existència en un programa de l’emissora de ràdio municipal. Quatre dies després, un diumenge a la nit, el consistori feia públic un comunicat a les xarxes socials informant de l’estat dels tràmits.

La notícia, amplificada per les xarxes, ha esperonat la creació d’un moviment veïnal crític amb el projecte. “A l’interior del Montsià ja hem estat prou solidaris ambientalment: ens van instal·lar l’abocador de Mas de Barberans, que primer era comarcal però ara rep residus del Baix Ebre, i fa des de fa poc hi ha una planta de biogàs. Ja hem contribuït força i no volem que ens empastifin més la comarca. Si s’accepten aquests projectes a la llarga tindrem una zona negra on només vindran empreses d’aquest tipus”, resumeix Enric Lange, impulsor i portaveu de la plataforma veïnal.

Alerten de que aquest tipus d’activitat genera pudors, porten insectes i generen impactes visuals. En particular, temen que la seva posada en marxa pugui tenir conseqüències nefastes si s’acaben produint filtracions al gran aqüífer subterrani que baixa del massís dels Ports i que, en nombroses ocasions, ja ha donat símptomes de sobreexplotació i contaminació per nitrats. “No volem que per alguna acció fortuïta o qualsevol cosa es contamini. Les repercussions serien molt més greus que la creació de dos o tres llocs de treball”, apunta Lange.

Els veïns crítics, a més, sospiten que la planta podria acabar acollint fins a 40.000 tones de residus anuals, d’acord amb l’estimació inicial del projecte, una xifra que finalment s’ha rebaixat a 25.000. En aquest sentit, mostren la seva sorpresa davant d’un anunci inicial de que els ramaders de la zona no podrien fer ús de les instal·lacions per abocar-hi les dejeccions que generen les seves granges.

Consulta popular

El conflicte que el projecte ha generat a Santa Bàrbara no és un cas únic al territori: fa uns mesos, l’oposició dels veïns d’Aldover (Baix Ebre) va aconseguir tombar la construcció d’una planta de característiques similars, que promovia l’empresa avícola Roig Orgànic, SL, prop del nucli urbà. Aquesta mateixa setmana, Lange va sol·licitar formalment a l’Ajuntament que convoqui una consulta popular per actuar en conseqüència.

El govern municipal ha entomat la petició i assegura que estudia seriosament com organitzar aquesta consulta durant les pròximes setmanes. D’entrada, el consistori no veu amb mals ulls el projecte. Al Montsià seria la primera d’aquest tipus, però Ollés admet que Santa Bàrbara viu a prop de l’abocador comarcal i va patir durant anys episodis de males olors per l’activitat d’una assecadora de sansa a la Galera.

“L’experiència del passat ens diu que algunes coses que no hem acceptat al nostre terme les han posat al terme del costat i hem patit igualment les molèsties. No és un tipus d’indústria que ens apassioni, en voldríem d’un altre tipus, però hem de recordar que estem en una zona rural, tenim taronges, oliveres i granges i molta gent viu d’això”, ha resumit.

“Pas endavant”, segons l’alcalde

Considera, amb tot, que el projecte és “un pas endavant”: “és com tenir un abocador comarcal i no haver de tirar la brossa en un clot a cada poble on es cremava i la cobrien”. Argumenta, en aquesta línia, que l’aplicació de purins i gallinasses, als camps s’havia convertit en un problema per als aqüífers. En aquest moment, afegeix, existeixen instal·lacions d’aquest tipus a municipis ebrencs com Camarles però també hi ha ramaders que traslladen les dejeccions “a Múrcia”. La planta de compostatge, en aquest sentit, estaria oberta també a rebre les dejeccions dels ramaders i productors de la zona, segons ha remarcat. Confia que la distància del nucli urbà i els requisits en el disseny limitin problemes de pudors o filtracions.

Ollés recorda que les decisions sobre la tramitació han estat públiques perquè van passar pel ple i la junta de govern. Tot i això, reconeix que va ser un error no haver informat els veïns abans i assegura que el govern municipal es posarà “al costat del que digui la consulta”. “No podem obviar el resultat de l’opinió de la gent”, ha apuntat. Un resultat que dependrà també, ha adduït, del nivell de participació veïnal. Malgrat això, avisa que en l’estat actual de tramitació i en el cas que la promotora compleixi els requisits per posar en marxa la planta de compostatge es pot donar el cas que l’Ajuntament no tingui competències o capacitat legal per aturar el projecte.

“Vull pensar que l’Ajuntament sempre està al costat del poble i defensant els interessos dels veïns. Si el poble en una consulta àmpliament diu que no, l’Ajuntament no donarà les llicències urbanístiques o permisos que toquin. Si creuen que han de presentar al·legacions, que ho facin. I si no pot ser, que tinguin un control ambiental sobre aquesta empresa”, tanca per la seva banda, Lange.