Localitzen 61 fosses vora un mas de Móra d’Ebre

Els treballs detecten enterraments individuals i col·lectius en un bancal de la zona de Santa Magdalena

Les excavacions a la fossa més llarga trobada al mas de Santa Magdalena. ACN

Les excavacions iniciades fa vint dies pel Departament de Justícia a l’entorn del mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, han permès localitzar 61 fosses amb víctimes de la batalla de l’Ebre. Els enterraments, individuals i col·lectius, es troben en un bancal just a la part posterior de l’edifici, on l’exèrcit republicà va instal·lar un hospital per atendre els ferits del front durant entre finals de juliol i finals d’octubre de 1938. De moment, s’han trobat les restes de tretze cossos en una fossa més allargada que la resta però no es descarta que un cop finalitzin les tasques la xifra total pugui superar llargament el centenar. També han aparegut espais amb abocaments puntuals de material mèdic –ampolles o fèrules- que s’hi utilitzava.

La primera fossa excavada, a l’extrem nord del perímetre del bancal on s’està treballant, és una de les dues més llargues i presenta almenys tretze cosses apilats en, com a mínim, dos nivells. Els cossos es troben en una posició poc habitual, en alguns casos com abocats i gairebé de bocaterrosa, possiblement pel fet que fossin els últims abans d’abandonar l’hospital i s’enterressin amb urgència. L’acumulació de cossos en aquesta fossa també s’explicaria per aquest mateix fet. Excepte una altra fossa propera, la resta de rectangles marcats al terra són de menors dimensions i situats més regularment.

“En el cas de Miravet –una excavació recent de fosses de la guerra civil de característiques similars- vam relacionar que fessin una fossa més petita o més gran en funció de les baixes durant el dia. Aquí haurem de veure-ho quan estiguin totes obertes. Però el fet que, a banda de la més llarga, la resta siguin força iguals potser la resta siguin iguals, potser la manera d’enterrar siguin diferents: podria ser que les fessin totes iguals alineades i en columnes des d’un principi o van enterrant dos o tres i quan estan plenes en fan una altra. Possiblement no és tant depenent de baixes del dia”, ha elaborat l’arqueòleg responsable de les excavacions, Sergi González, de l’empresa Iltirta.

Els treballs està previst que s’allarguin durant mesos per la seva laboriositat, segons ha indicat la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. Els arqueòlegs calculen que es puguin acabar exhumant més d’un centenar llarg de cossos, partint de les experiències anteriors. Un cop s’hagi acabat les feines de la primera fossa s’obriran les restants. També es comprovarà que entre aquest primer espai i un bancal inferior que va acabar sent descartat per testimonis orals no contingui noves fosses. De les restes exhumades se n’extraurà l’ADN per creuar-lo amb el de possibles familiars vius i identificar les víctimes.

Tot i que no existeixi un patró clar en els cas de les fosses corresponents a hospitals o instal·lacions sanitàries del front, Domènech ha apuntat que el tipus d’enterrament detectat a Santa Magadalena és molt similar al cas de Miravet: “no es tracta d’una fossa gran sinó de diverses llargues i estretes”. En algunes parts de l’excavació han aparegut també animals morts que van ser enterrats a la zona. També un punt que tenia la funció d’abocador del material usat, on han aparegut ampolles i recipients de vidre –que podien contenir substàncies com l’escopolamina, morfina o sèrum-, fèrules i altres elements propis de l’activitat hospitalària de l’època.

Hospital durant tres mesos

Segons ha explicat González, l’hospital establert al mas per l’exèrcit republicà hauria donat servei al front de la batalla de l’Ebre entre finals de juliol i finals d’octubre de 1938, quan la zona va ser ocupada per les tropes feixistes. “En un primer moment que la línia de front estava a Gandesa ja podria rebre ferits, però també quan estava més enrere, a Corbera i les Camposines”, ha apuntat.

Les instal·lacions del Mas de Santa Magdalena funcionaven com a hospital de triatge. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus. La resta eren traslladats als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven en fosses als terrenys de la finca.

Un dels directors de l’hospital va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra. L’única pista per intentar identificar individus és una llibreta on un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, hi va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat. Amb tot, Domènech ha recordat que a l’hospital hi treballaven altres metges amb els seus registres propis de pacients fet que elevaria considerablement la potencial xifra de víctimes enterrades.