Va ser després que els magistrats provincials decidissin el sobreseïment de la causa contra Carles Font, Delta 0, i deixés Lorenzo Forner i Juan Antonio Paz com els dos únics imputats, que el jutge de la instància provincial va acceptar la petició de Fiscalia i va acordar que la vista oral se celebraria pel procediment sumari per considerar-lo el més adequat per aquest tipus de casos.
El darrer recurs contra aquesta decisió es va presentar l’octubre de l’any passat i el tribunal provincial el va resoldre fa dos mesos, el passat 7 de març, però sense canvis: la instrucció ha tornat a rebutjar el jurat popular per enjudiciar el cas del foc d’Horta. Aquesta mateixa setmana, la defensa ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS).
Els arguments de les parts
L’Audiència de Tarragona s’aferra a la reforma del Codi Penal, que deixa sense efectes la Llei Orgànica del Tribunal Jurat (LOTJ 5/1995) i que encomana a jurats professionals l’enjudiciament dels delictes d’incendi forestal ,”per la complexitat inherent d’aquest tipus de delictes i la necessitat que la investigació sigui el més àgil possible”. El tribunal provincial s’empara en el criteri de complexitat per al cas de l’incendi d’Horta de Sant Joan i al fet que tampoc s’ha tramitat amb les normes procedimentals d’un tribunal jurat. Tot i així, en la resolució, reconeix que els arguments de la defensa dels presumptes piròmans tenen “base legal i jurisprudencial” (ja que s’emparen en els articles 1 i 5 de la LOTJ i en l’acord de ple no jurisdiccional del TS del 20/01/2010) però no hi veuen cap dret fonamental vulnerat.
Per la seva banda, la defensa dels acusats defensa el criteri ‘tempus regit actum’, és a dir, l’aplicació de la llei orgànica vigent en el moment de cometre els fets. De fet, en el recurs de cassació al TS s’assenyala que la reforma del Codi Penal exclou els incendis forestals de la Llei del Tribunal Jurat però que no se’n diu res sobre l’ús de disposicions transitòries dels fets comesos en el període de vigència de la llei anterior.
Els advocats defensors dels presumptes piròmans també al·leguen davant del Suprem que no hi ha cap disposició legal que desestimi un jurat popular quan la causa “és complexa”. Emparant-se en la jurisprudència del mateix TS, també insisteix que la discrepància sobre les competències d’enjudiciament s’ha de resoldre a partir del delicte d’incendi forestal (el delicte fi, el que va moure a un comportament punible els acusats, Juan Antonio Paz i Llorenç Forner), i no pels cinc delictes d’homicidi per imprudència i el delicte de lesions per imprudència, conseqüència del foc que presumptament van provocar.