Els ebrencs marxen fora per trobar feina i formació més especialitzada

Els nous models de treball sorgits de la pandèmia poden ser una oportunitat per al territori

Els ebrencs i les ebrenques marxen del territori per trobar més oportunitats de treball, feines més especialitzades i més varietat i qualitat de formació. D’altra banda, els que han tornat a viure a les Terres de l’Ebre ho han fet per motius familiars, perquè ofereix un ambient rural i tranquil, i sobretot per les condicions de vida. Són els resultats d’un estudi sobre els factors que incideixen en el despoblament a l’Ebre, que ha elaborat el Gabinet CERES, per a la URV. S’ha fet amb una consulta en línia entre la ciutadania, amb una resposta “viral” que ha permès tenir una mostra poblacional de 715 persones, 495 que viuen a les Terres de l’Ebre i 220 que viuen fora.
L’estudi s’ha fet per encàrrec de l’Observatori Socioambiental de les Terres de l’Ebre (OBSATE), en el marc dels Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). La mostra l’han respost persones ebrenques que han marxat del territori i han tornat, i persones que han marxat de l’Ebre i s’han quedat a viure fora.

Trobar més oportunitats laborals i sobretot la recerca de llocs de feina molt especialitzats són els principals motius d’aquells que marxen, sobretot entre els més joves que busquen més oferta i qualitat formativa fora. La imatge del territori d’aquestes persones és més negativa sobretot en relació a les oportunitats culturals, de serveis, d’equipaments i també de transport i mobilitat. L’enquesta detecta un “possible rerefons de baixa autoestima” per ser originaris de les Terres de l’Ebre i assenyala que aquest tret pot implicar que aquestes persones se sentin millor si estan fora del territori.

Alguns dels que han marxat han assumit un cost de vida molt més alt, perquè són conscients que viure fora suposa més despeses, a canvi de tenir un lloc de treball que els permeti assumir-lo. “És una mica el peix que es mossega la cua: es busca un lloc de treball que fianci un nivell econòmic, no per tenir més, sinó per assumir el cost de viure en un àmbit metropolità”, ha explicat Coia Poblet, cap de projecte del grup CERES.

En canvi, un dels principals aspectes que reté els ciutadans a les Terres de l’Ebre és la qualitat de vida en termes qualitatius, no quantitatius. També busquen “proximitat, tranquil·litat, ambient tranquil i una convivència més elevada i profunda”. L’enquesta destaca que entre aquests ciutadans la imatge de la formació disponible al territori és “més bona” i fins i tot tenen “un sentiment de pertinença més elevat” que els permet “reduir l’impacte de les mancances que segueixen percebent”. “Són conscients de les deficiències, però el nivell d’arrelament és prou elevat per a deixar-les en un segon terme”, ha explicat Poblet.

Entremig hi ha també qui perquè no assoleix les expectatives laborals, perquè no sempre es pot trobar aquella feina especialitzada que va marxar a buscar, torna, sobretot “si no els agrada moltíssim l’ambient urbanístic” i mantenen l’enyor de la tranquil·litat, la qualitat de vida i “el ritme diferent” que es pot viure a les poblacions de les Terres de l’Ebre. La majoria dels enquestats han coincidit en destacar el paisatge i la tranquil·litat com a factors positius del territori i els que han marxat a viure a fora troben a faltar el caràcter de la gent i la gastronomia.

Poblet ha defensat que els resultats s’han de desgranar per no deixar-se portar “per la sensació que no hi ha res a fer”. “El que farà retenir i després atreure població i tenir atracció serà fomentar aquests a tributs de tranquil·litat i qualitat de vida molt més assumibles i assequibles que en altres territoris perquè amb la pandèmica se li ha donat valor, i si ho tenim inherent, pot ser el factor interessant a revaloritzar i usar com atractiu”, ha defensat.

Les Terres de l’Ebre hauran de “fer incidència” també en aquells factors que continuaran propiciant que la gent marxi del territori: la feina i la formació. En aquest sentit, el director del campus ebrenc de la URV, Jordi Sardà, ha defensat la feina de la universitat per oferir una formació de qualitat i retenir talent, tant amb els estudis d’infermeria que atreuen molts estudiants d’altres territoris per la seva qualitat, com en els dobles graus d’Educació infantil i primària i el d’Administració d’empreses i Màrqueting que han començat a impartir en col·laboració amb l’escola de negocis ESIC de Barcelona. “Demanem a les empreses del territori que apostin per aquests alumnes”, ha reclamat.

També el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, ha defensat que la universitat està ajudant a crear llocs de treball qualificats i que el model productiu també està generant llocs de treball qualificats. “El territori comença a generar llocs de treball per gent qualificada que ens ha marxat i haurà d’atreure gent que vingui aquí”, ha apuntat.