Adam Tomàs: “El nostre gran projecte és la recuperació de la façana fluvial”

Amposta és la capital de Montsià i es troba travessada pel riu més important de Catalunya, l’Ebre. Precisament, la rehabilitació de tota la zona costanera al riu és un dels principals objectius que es marca l’actual administració municipal, amb resultats ja visibles. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta, parla en aquesta entrevista a La Ciutat sobre el projecte de la façana fluvial i la resta de temes que han marcat els tres primers anys de mandat.

Aquest mandat ha estat marcat per la pandèmia. Com ha sigut la gestió que s’ha fet des de l’Ajuntament d’Amposta?

A part de la satisfacció de la ciutadania, una prova que ho hem fet bé és que Amposta és un dels 20 ajuntaments de l’estat reconeguts per la seva sensibilitat durant la pandèmia. Amb un increment de més del 20% del pressupost per la gestió de la covid. Ens sentim orgullosos de la plataforma que vam estructurar per gestionar l’educació, serveis socials, drets de ciutadania o salut. Persones que no havien estat mai usuàries dels serveis socials van necessitar d’una forma molt circumstancial i per un període de temps molt curt aquest servei. D’altra banda, vam fer ajudes directes per al comerç i els restauradors o l’exempció de pagaments de tot allò que vam poder.

És una situació complexa perquè entren menys diners, però en surten més.

El romanent de 2020 va ser el més baix de la història de l’Ajuntament. Baixes la recaptació i incrementes les despeses perquè vols donar el màxim. També ens hem sentit molt acompanyats per part de la Generalitat i la Diputació de Tarragona. Com vam ser un Ajuntament que va dedicar molt a la covid, ens van arribar moltes subvencions de la Diputació. El 2021 vam incrementar les escombraries o l’IBI perquè no pensem que l’Ajuntament hagi de fer una rebaixa d’impostos genèrica per la situació de crisi. Precisament, vam intentar suplir les mancances de recaptació amb un increment impositiu i poder crear canals per aquell 20% de famílies més vulnerables. Hi ha un col·lectiu molt gran que no ha patit conseqüències econòmiques per la covid pel fet que la seva feina no s’ha vist afectada. Per tant, el que hem de fer és garantir els ingressos per ajudar a qui no pot pagar. El sistema ha funcionat.

Quan vas començar el mandat, quin era el gran projecte que plantejaves pel municipi?

La façana fluvial i tota l’explotació turística. És prioritari. Qualsevol ciutat on passa un riu com l’Ebre l’aprofiten turísticament. Els fons Next Generation ens han donat dos milions d’euros i una de les coses que fem és comprar un barco 100% elèctric de 150 places per poder explicar tot el que estem fent a la façana fluvial. També a vegades sembla que la gent s’oblida que hem tingut covid. Com si les coses s’haguessin endarrerit dos anys perquè sí.

L’altre dia, algú de l’oposició deia que la majoria d’obres que acabarem aquest mandat són de l’anterior. És un error considerar que les obres són obres de mandat. Realment són obres de ciutat. Si aquell projecte determinat dura cinc anys, no ens hem de preocupar de no poder “fer la foto”. Les obres que hem fet són de llarga durada: la façana fluvial, les obres de la biblioteca, l’espai dona, el casal cívic de gent gran o l’edifici del sindicat. Em vaig presentar a les eleccions de 2019 sense haver inaugurat res i vam passar d’onze regidors a setze. La ciutadania entén que l’important és que aquell projecte que estàs fent sigui el que necessita la ciutat.

En què consisteix l’obra de la façana fluvial i què veurà la gent que ve de fora?

La façana fluvial compta en parts de diferents etapes històriques de la ciutat que hem anat recuperant. Hi ha restes romanes, andalusins, de l’època carlina… Ara s’ha recuperat la celòquia del Castell d’Amposta amb un revestiment de fusta. Tenim el projecte de la recuperació de l’església de Santa Susanna, que està soterrada i serà visitable. Després, evidentment tota la il·luminació del pont i la façana fluvial. La cirereta del pastís, a part del vaixell, seran tres cases vinculades a l’època més industrial que hem aconseguit recuperar-les per vincular-les segurament a la gastronomia. La idea és omplir d’activitat tot este espai.

Quan parlem de les obres municipals molt sovint pensem en carrers, places i neteja. Com esteu a Amposta en aquest aspecte?

Tenim la responsabilitat de mantenir la ciutat neta, però la ciutadania en té una altra que és no embrutar-la. No hem acabat de trobar la fórmula perquè funcioni la neteja. Estem malacostumats. Quan era munt vivíem al barri del Grau i cada setmana escombràvem i netejàvem la façana de casa.  Avui en dia molt poca gent se sent responsable de la seva part de l’espai públic. Aquesta situació crea molta brutícia i les administracions públiques tampoc són capaces d’anar al ritme perquè la ciutat es vegi sempre neta.

Pel que fa als carrers i places, els aiguats ens han deixat en una situació complicada, però hem invertit més que mai en via pública. L’enllumenat, les clavegueres, los fluvials i l’aigua potable. No asfaltàvem un carrer fins que no sabíem que havíem canviat totes les infraestructures de baix. Això comportava que anéssim molt lents. Invertim mig milió d’euros a l’any en clavegueres perquè ens les vam trobar totes afonades. Ara asfaltarem la zona del Grau, la qual portem dos anys canviant tota la infraestructura. Tenim un projecte potent de llarg recorregut i l’anirem desenvolupant.

Diferents municipis estan intentant canviar el seu model de recollida de residus. Com actua l’Ajuntament en aquest àmbit?

Ho estem treballant a nivell de sensibilització. No vam pujar els impostos perquè volguéssim recaptar o penalitzar, sinó perquè teníem un dèficit de 400.000 euros anuals d’allò que recaptàvem respecte d’allò que gastàvem en les escombraries. No reciclem i la fracció de resta és d’una qualitat baixíssima. El cànon que paguem és molt alt i l’Agència Catalana de Residus l’incrementarà cada any. També ens havíem de conscienciar naltros mateixos. Fem moltes activitats i ara hem iniciat una campanya perquè a totes les activitats en espais públics el material haurà de ser reciclable o reutilitzable. Som els primers que hem de donar exemple. És possible també que en algun moment acabem arribant al porta a porta.

En la mateixa línia de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització és un dels grans temes a l’agenda.

El 2016 ja vam implementar bonificacions als vehicles híbrids i elèctrics. Vam començar un canvi molt ambiciós de l’enllumenat de la ciutat i estem a punt d’acabar-lo després de cinc anys. I finalment, el 2019-20 vam bonificar l’IBI a les residències pel que fa a la implementació de sistemes d’estalvi energètic. Aquest any també ho hem aplicat a la indústria. A més, a les mateixes instal·lacions ho estem fent amb cinc edificis públics gràcies als fons Next Generation. Alhora, l’últim edifici important que va construir l’Ajuntament (el Pavelló Esportiu) és 100% sostenible.

Per acabar, explica’ns com es troba la recuperació de la cultura a Amposta.

Després de la catorzena trobada dels Països Catalans de cançó improvisada, hi ha la Festa del Mercat a la Plaça que tindrem amb una normalitat al 100%. És el més immediat, però també recuperarem aquella activitat cultural pròpia de la ciutat. Comptem amb dues bandes de música, una escola de teatre, un centre d’arts visuals, un museu… tenim un caldo cultural enorme que ens ha permès, de forma híbrida o telemàtica, mantenir la flama viva.