.gif)
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, se sotmetrà a l’opinió del ple d’Estrasburg d’aquesta setmana per veure si es consolida la seva reelecció. En una votació que se celebrarà el dijous 18 de juliol, la dirigent alemanya necessitarà el suport d’una majoria absoluta dels eurodiputats presents a l’hemicicle. El resultat es preveu ajustat, ja que després de les eleccions del 9-J la coalició de populars, socialdemòcrates i liberals va perdre força davant l’extrema dreta. Per altra banda, l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, resta a l’espera d’una resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el seu escó i l’eurodiputat del PSC, Javi López, aspira a ocupar una vicepresidència de la cambra.
Si bé la gran coalició europea després dels comicis del 9-J manté la majoria, la suma d’eurodiputats respecte a l’anterior legislatura s’ha reduït. El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra, xifres que serien suficients per donar llum verda a un segon mandat de Von der Leyen.
No obstant això, és altament probable que es produeixin trànsfugues, ja que el vot és secret. De fet, entre fonts diplomàtiques s’acostuma a parlar d’un percentatge pròxim al 10% de vots que es poden perdre, ja sigui per eurodiputats que trenquen la disciplina interna o per aquells que no poden assistir al ple per diversos motius. Fins i tot es poden donar trànsfugues dins la mateixa família del Partit Popular Europeu, on partits com els Republicans (Les Républicains) francesos han expressat els seus dubtes amb la dirigent alemanya.
La votació de dijous mostrarà si Von der Leyen ha estat capaç de convèncer una part dels Verds -amb 53 eurodiputats- o també algunes formacions dins la família dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -amb un total de 78 seients– com podrien ser els Germans d’Itàlia de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, o el partit del primer ministre txec, Petr Fiala, per assegurar la seva posició.
En cas que no sortís escollida, el Consell Europeu -és a dir, els caps d’estat de la Unió Europea- haurien de proposar un nou candidat en un termini màxim d’un mes.
La resta de l’arc parlamentari -i amb el qual Von der Leyen no espera rebre suports- estarà compost pel grup dels Patriotes per Europa (84 eurodiputats), impulsat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i on també es troben Vox i Marine Le Pen. Encara més a la dreta apareix la família de l’Europa de les Nacions Sobiranes (25), encapçalada per Alternativa per Alemanya (AfD), mentre que a l’altra banda de l’arc també hi ha l’Esquerra (46).
La resta de l’hemicicle l’ocuparan els diputats no inscrits (12) i els 21 que han entrat per primera vegada a l’Eurocambra però que no han entrat dins de cap família política.
Alts càrrecs de l’Eurocambra
Els dies previs a la votació de Von der Leyen també s’escolliran els alts càrrecs del Parlament Europeu, és a dir, el seu president, els qüestors i els vicepresidents. En aquest apartat, la maltesa i membre del Partit Popular Europeu, Roberta Metsola, té totes les paperetes per continuar sent la màxima responsable de l’Eurocambra, després de la victòria dels populars el 9-J. L’elecció de Metsola tindrà lloc el dimarts a la tarda i, posteriorment, es procedirà a la votació dels vicepresidents.
La mesa del Parlament Europeu està formada per 14 vicepresidents i, a la pràctica, queda establert que els grups polítics han de garantir que la seva composició sigui “un reflex de la composició numèrica dels grups, tenint en compte els resultats de l’elecció de la presidència”.
Malgrat tot, els vicepresidents han de ser escollits per majoria absoluta i, per tant, algunes de les formacions poden fer front comú per aplicar un cordó sanitari i aconseguir que grups com Patriotes per Europa -que segons els resultats per llei d’Hondt aspirarien a dues vicepresidències- tinguin menys pes.
En aquesta votació, un dels candidats és el socialista català Javi López. La seva elecció podria ser clau per temes com l’ús del català als plenaris del Parlament Europeu, ja que l’autorització d’aquesta mena de qüestions depèn d’obtenir una majoria en la mesa de vicepresidents. L’altre candidat espanyol que pot ocupar un d’aquests seients és el popular Esteban González Pons.
A banda dels alts càrrecs de la cambra, el dimecres es votarà l’estructura de les comissions parlamentàries i de les delegacions. Fora del ple, ja de cara a la setmana vinent, serà el moment de decidir qui presidirà cada comissió.
El cas de Toni Comín
Una de les incògnites fins a última hora serà si l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, finalment podrà assistir al ple en qualitat d’eurodiputat. Per ara, el Parlament Europeu manté vacant l’escó de l’exconseller, prenent com a referència la llista que va publicar la Junta Electoral Central (JEC) d’eurodiputats espanyols. En el llistat, Comín no hi figurava pel fer de no haver jurat la Constitució.
Arran d’aquesta polèmica, el dirigent de Junts va demanar mesures cautelaríssimes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), confiant que aquest emeti una resposta a la petició abans de dimarts, quan es constitueix la nova cambra. Segons Comín, la jurisprudència del TJUE “és molt clara”, fent referència a la sentència sobre el cas d’Oriol Junqueras que estableix que la condició d’eurodiputat s’adquireix des de l’elecció a les urnes.
Des del Parlament Europeu, però, recorden que el TJUE encara s’ha de posicionar sobre el cas particular de l’escó de Comín i Puigdemont -aquest fa referència a l’anterior legislatura- i que, per ara, la jurisprudència més recent és la del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). “L’Eurocambra es limita a constatar el que diu la JEC mentre s’espera la sentència del TJUE”, assenyalaven la setmana passada fonts parlamentàries.
En aquest sentit, la sentència del TJUE sobre l’escó de Comín es publicarà el pròxim 26 de setembre, tal com ha anunciat el mateix tribunal de Luxemburg.
Missatge de suport a Ucraïna
A part de la composició del nou Parlament Europeu i de la votació a Von der Leyen, la cambra ha decidit incloure una votació simbòlica sobre la necessitat de continuar donant suport a Ucraïna davant la invasió russa.
En els dies previs al ple, la gran majoria de grups han expressat obertament la necessitat de mantenir l’ajuda a Kíiv i, per tant, l’Eurocambra expressarà un cop més la seva solidaritat amb el país.
