Els ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les en una sessió d’urgència marcada per l’escalada militar al Pròxim Orient. La intervenció dels Estats Units a l’Iran, amb el bombardeig de tres instal·lacions nuclears anunciat pel president Donald Trump, ha sacsejat el tauler geopolític i amenaça de deixar en segon pla debats clau, com la revisió de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel o les propostes de sancions a colons israelians i a Hamàs.
La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha alertat que l’atac a l’Iran pot posar en perill l’estabilitat global. “Insto totes les parts a fer un pas enrere, tornar a la taula de negociació i evitar una major escalada”, va expressar diumenge en un missatge a X.
L’atac nord-americà arriba només 48 hores després d’una reunió fallida a Ginebra entre representants europeus i l’Iran per trobar una sortida diplomàtica. El règim de Teheran va reiterar que no negociaria amb cap actor internacional mentre Israel continuï els seus bombardejos sobre Gaza.
Crisi amb l’Iran i pressions a Israel
La reunió a Brussel·les també havia de servir per debatre l’informe del Servei Europeu d’Acció Exterior que acusa Israel de vulnerar drets humans a Gaza. Segons el document, basat en proves de l’ONU i altres organismes internacionals, Tel-Aviv podria estar cometent pràctiques que constitueixen càstig col·lectiu i ús de la fam com a arma de guerra.
Tot i la gravetat de les acusacions, fonts diplomàtiques descarten que avui es prenguin decisions concretes. “L’objectiu és mesurar l’estat d’ànim dels estats membres i començar a obrir camí cap a possibles mesures”, asseguren.
Espanya lidera el bloc de països favorables a augmentar la pressió sobre el govern de Netanyahu, mentre que d’altres, com Alemanya o Àustria, mantenen una actitud més cautelosa. No obstant això, Brussel·les vol enviar un missatge clar que la situació a Gaza continua sent prioritària, malgrat l’escalada entre Israel i l’Iran.
Propostes de sancions i nou paquet contra Rússia
També s’espera que els 27 abordin noves propostes de sancions, tant contra colons israelians a Cisjordània com contra l’organització Hamàs. La Comissió Europea vol aconseguir consens per aplicar aquestes mesures com a instrument de pressió per aturar les violacions de drets.
Paral·lelament, el conflicte a Ucraïna segueix present en l’agenda. Els ministres tenen sobre la taula el 18è paquet de sancions contra Rússia, amb mesures com la reducció del preu límit del petroli rus, l’expulsió de 22 bancs del sistema SWIFT i la inclusió de 77 vaixells de la “flota fantasma” que evadeix sancions.
Escenari militar: l’OTAN eleva la despesa al 5% del PIB
Tot això arriba en un context de reforç militar a Europa. Aquest cap de setmana, l’OTAN ha acordat elevar l’objectiu de despesa militar al 5% del PIB per al 2035, tot i que Espanya ha obtingut una excepció que li permetrà seguir una trajectòria pròpia, limitada al 2,1%. El president Pedro Sánchez ha celebrat l’acord amb el secretari general de l’aliança, Mark Rutte, com una victòria diplomàtica.
Mentrestant, Trump continua pressionant els aliats europeus perquè assumeixin més costos en defensa: “Espanya haurà de pagar com tothom”, va dir el dissabte. Aquesta nova etapa militarista es debat enmig d’un escenari global cada cop més volàtil, amb tres focus actius de tensió: l’Iran, Gaza i Ucraïna.
Un equilibri fràgil
La UE intenta mantenir-se com a actor diplomàtic clau enmig d’una nova era d’unilateralisme nord-americà i múltiples guerres obertes. Amb poques possibilitats d’acció immediata, la reunió d’aquest dilluns busca més marcar posició que prendre decisions.
Com apunten fonts comunitàries, “el simple fet que la UE hagi posat en marxa aquesta revisió de l’acord amb Israel i hagi convocat una reunió d’urgència per l’Iran ja és un missatge”. La clau, asseguren, serà veure si aquest missatge s’acaba traduint en fets.
