El passat mes de setembre Sílvia Biosca es convertia en la primera alcaldessa de Pineda de Mar, agafant el relleu de Xavier Amor, batlle des del 2007. El Pla de Xoc contra l’incivisme, el seu primer pressupost o l’aturada del festival Mar d’Estiu han sigut alguns dels reptes que ha entomat en els primers mesos. Entrevistem l’alcaldessa socialista per fer balanç de la seva arribada i conèixer quins projectes té al cap pel municipi.
Ara que ja està assentada a l’alcaldia, com han sigut aquests primers mesos?
D’aterratge i de fer traspàs de temes. Ja era regidora i portava nou anys en el projecte de Xavi Amor. Per tant, no ha estat complicat el traspàs. Han sigut uns mesos intensos, però molt agraïts. La gent m’ha fet una molt bona acollida. Amb tot, el transatlàntic de l’administració no para i no tens gaire temps d’adaptar-te perquè has de prendre decisions.
En què creu que ha canviat en la manera de funcionar dins del govern?
El primer que fas és un canvi de cartipàs. Hi ha algun reajust, però tot funciona igual sense grans canvis. A més, tenim majoria i això ajuda perquè l’engranatge a nivell intern ja el tenim.
“El transatlàntic de l’administració no para i no tens gaire temps per adaptar-te perquè has de prendre decisions”
Quins són els principals reptes d’aquest 2025?
Els principals reptes és mantenir la cartera de serveis a la ciutadania. A nivell d’educació, Pineda s’ha definit sempre per fer una aposta molt important amb recursos propis. Passa el mateix amb l’esport, les biblioteques i la resta de serveis de proximitat. El primer objectiu és mantenir-los a tota la ciutadania i que tothom mantingui aquest benestar.
Pel que fa a la millora de l’espai públic, quines actuacions urbanístiques tenen previstes?
No se’ns escapa que la millora de la via pública també reverteix en la qualitat de vida dels ciutadans. No parlem de grans inversions, sinó de millores en transport, places, carrers… Vam obrir una croada contra l’incivisme amb un pla de xoc perquè és important donar aquest missatge i actuar per tenir una ciutat amable. Que tothom pugui asseure’s en una plaça neta i estar tranquil. És un repte.
A banda d’això, aquest mandat tenim l’actuació d’unir la plaça de l’Estació i la plaça de la Pubilla. És un dels llocs per on passa molta gent quan ve via Renfe i s’hi ha de fer una actuació urbanística integral. L’estem realitzant en clau sostenible i hem ampliat l’àmbit. Ha de ser el punt zero del futur passeig marítim. És el projecte estrella a nivell urbanístic.
“Hem obert una croada contra l’incivisme perquè tothom pugui asseure’s en una plaça neta i estar tranquil”
El PUOSC de la Generalitat es va presentar a Pineda de Mar. Què espera del govern de Salvador Illa?
Tenim molt bones expectatives. Ens ha donat molts missatges cap als governs locals que ens diuen que estan al nostre costat. Necessiten el seu temps per aterrar, però amb el PUOSC tenim un primer missatge amb un augment considerable pel que fa a l’import que ens arriba. Els Ajuntaments sempre som els que estem més propers al ciutadà, tenim la primera demanda i ens cauen els reptes. El finançament dels Ajuntaments ha d’estar en revisió. Cada vegada tenim més competències amb menys recursos. Tenir la Generalitat al nostre costat és reconfortant.
Com ha estat aquestes primeres preses de contacte?
Fins ara, la nostra experiència és positiva. Tots els temes en què la Generalitat intervé directa o indirectament ens ha atès i escoltat. Tenim la sensació que hi ha algú a l’altre costat. Els pressupostos prorrogats seran complicats, però tenim bones sensacions.
El passat gener va oferir a la Generalitat un solar per fer-hi una residència. Com està el tema?
Això rau d’una situació de partida de la Pineda. Tenim molt poques places públiques de residència. Estem en una situació de deficiència històrica i això perjudica la nostra gent gran. Pensem que té dues vies de solució. La primera, recuperar places públiques concertades amb noves convocatòries perquè tenim un parc residencial privat important al municipi. És una de les vies. Paral·lelament, vam oferir a la Generalitat un terreny perquè puguin valorar la construcció d’una residència pública al municipi. D’aquesta manera, posar-nos al nivell que ens toca.
“Tenim una deficiència històrica en places públiques de residència”
En anteriors legislatures, molts alcaldes s’han queixat que oferien terrenys per construir-hi serveis públics, però que la inversió de la Generalitat no arribava mai. Quines sensacions té amb el seu oferiment?
Podem parlar en primera persona. Vam cedir un terreny per a la construcció del nou CAP -que esperem inaugurar-lo ben aviat- i van passar molts anys. La cessió la vam fer a l’època del tripartit. Entenem la complexitat i que els recursos són limitats, però també és cert que els ajuntaments hem hagut de ser molt creatius a l’hora de buscar solucions. Per exemple, Pineda té una molt bona dotació d’escoles bressol perquè ha fet aquesta aposta amb recursos propis, tot i no tenir competències. Amb la residència no podem assumir ni la construcció ni la gestió. Hem d’anar a l’una i sumar esforços.
Aquest any tindrem aturada del festival Mar d’Estiu. Per què?
Aquesta necessitat es va plantejar per part de la productora que hi ha darrere de l’esdeveniment. Entenem la sensació de no voler anar un any més ofegats perquè portem dos anys complicats. És un projecte que ha nascut i ha crescut a Pineda, però s’ha fet gran i s’ha adaptat als nous temps. El Mar d’Estiu inicial que es feia al pati d’una escola ara no és sostenible. Requereix decisions adaptades al projecte.
Tant la productora com els municipis que en formàvem part hem decidit aturar, agafar aire i replantejar quin és el festival que pot ser referència a l’Alt Maresme. D’aquí se’n derivaran possibles ubicacions. No se’ns escapa que requereix d’una infraestructura important durant força dies.
“Els ajuntaments hem hagut de ser molt creatius a l’hora de buscar solucions”
És una prioritat el fet que hagi de tornar de Pineda?
Sempre hem dit que de forma conjunta arribem més lluny. Veiem amb bons ulls anar de la mà amb Santa Susanna, però un emplaçament comunitari entre els dos municipis serà complicat si no és a la platja. Si al final s’acaba fent a Pineda, és normal que Santa Susanna es desvinculi. I, si finalment és a Santa Susanna, a Malgrat o a Blanes, Pineda deixaria de formar part del cofinançament. No estem encara en aquesta fase, estem en una pantalla anterior. La productora té molt a dir, que és qui posa els diners. Quan tinguem model, buscarem l’emplaçament idoni.
Ho supliran amb més oferta cultural dins del municipi?
Sempre hem sigut molt actius a nivell cultural. Per tant, aquest any d’aturada ens l’agafem com una oportunitat per fer altres tipus d’esdeveniments. De fet, estem programant una campanya d’actes culturals adaptats a molts públics i a diferents emplaçaments de Pineda. Tenim la gran sort que l’oferta de restauració és molt àmplia i aquest any el Village el tenim als carrers i les places de Pineda.
“Aquest any el Village el tenim als carrers i places de Pineda”
Aquest any han hagut d’ajustar la taxa de la brossa segons la llei i els municipis s’hauran de posar les piles per millorar el percentatge de reciclatge. Com es prepara pels canvis en la recollida selectiva?
Estem en un punt de revisió. L’any passat ja vam començar a fer una revisió de model. No només és un tema de tenir millor recollida, sinó de ser tan eficients com sigui possible. Estem treballant en dues línies. La primera, la més imminent. S’han d’augmentar les freqüències amb els contenidors que tenim actualment i el nombre de contenidors. Ho estem tractant amb el Consell Comarcal, a qui tenim delegades les competències. És prioritari per adaptar-nos a les necessitats. La temporada d’estiu s’allarga i tenim nous residents al municipi.
I la segona línia va dirigida al model de recollida?
Sí. És revisar el model sencer. Primer, pal·liarem la salutació actual, però estem treballant en un model de recollida més adaptat i que millori el nivell de selectiva. Europa ens marca uns percentatges que hem de complir i el pròxim model (en any i mig o dos anys) ha d’incorporar elements d’eficiència. N’estem estudiant diversos.
Quins?
Per exemple, el porta a porta, que sabem que ha tingut molt bon resultat en alguns municipis. Malgrat tot, hem de veure com ho adaptem al nostre municipi. Hi ha barris i carrers amb molta concentració d’habitatges on el porta a porta serà inviable. En canvi, tenim zones residencials on potser sí que es pot aplicar. S’ha parlat també dels contenidors intel·ligents. N’hi ha que estan satisfets i d’altres on ha sigut un caos perquè s’ha perdut la targeta o hi ha vandalisme. S’ha d’estudiar molt bé perquè són molt cars. Hem d’estar segurs.
