Parlem amb el nou president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Marc Brunet (La Ràpita, 1983), que va ser nomenat al càrrec el passat mes de desembre. Ell és tècnic superior en sistemes de telecomunicació i informàtica i, des d’aquesta legislatura, és regidor del PSC del govern municipal de l’Ajuntament de La Ràpita. Aquesta conversa ens permetrà conèixer de més a prop quina és la seva trajectòria, les seves inquietuds i, sobretot, els seus reptes i projectes al capdavant del CAT.
-Com es passa de ser tècnic de telecomunicacions a convertir-se en el nou president del CAT? Com va rebre aquest nomenament?
Fa dos anys que estic de regidor a l’equip de govern de l’Ajuntament de La Ràpita i el canvi de govern a la Generalitat va permetre el nou nomenament com a president del Consorci d’Aigües de Tarragona. Tinc un perfil bastant tècnic i quan ens van demanar el currículum van basar-se en la meva experiència tècnica a diversos sectors i agrair la confiança de la consellera pel nomenament. Vaig rebre la notícia el 5 de desembre per part del director gerent del consorci i m’ho vaig agafar en ganes, il·lusió i responsabilitat com un repte més que sumo i intentant millorar. Per als conciutadans va suposar també una alegria perquè vaig rebre missatges de felicitació i d’ànims perquè que el president del CAT pugui continuar sent del Delta de l’Ebre és un punt a favor que cal tenir en compte, ja que la captació d’aigua del riu Ebre es fa mitjançant els dos canals dels marges del riu i una persona del Delta sempre té una perspectiva diferent al que pot tenir una persona de fora del territori que no coneix el tarannà de les terres, el risc que patim a l’últim tram del riu o la protecció del Delta.
-Ens trobem en una permanent situació d’emergència climàtica amb sequeres, la DANA, l’emergència hídrica o la notable regressió del Delta. Quin creu que és per a vostè el paper que ha de jugar el CAT en aquestes matèries?
El CAT és un instrument que pot ajudar a recuperar el Delta i a impulsar plans que siguin per a positiu per al territori. Pel que fa a la captació d’aigua, tenim una concessió 44hm3 anuals i tenim un marge de 20 que no s’usen. La xifra que s’agafa és petita i no causa cap greuge en la captació d’aigua, però sí que és veritat que les barreres afecten a la regressió de les costes del Delta de l’Ebre i és un dels punts on més feina hi ha per a fer i més reptes per protegir i evitar la regressió del Delta.
-Una de les primeres accions que va prendre a l’arribar al CAT va ser reunir-se amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Com valora l’acció de la PDE? Quins han estat els principals punts d’acord amb ells?
Em vaig reunir amb ells i cal ser agraït amb una gent que desinteressadament van portar a terme la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional que suposava un perill veritable per a tot l’ecosistema del Delta de l’Ebre. La PDE té una imatge del Consorci que crec que es podria anar millorant, malgrat m’hagin dit que fem una gestió impecable. Hem d’obrir els braços a noves infraestructures com poden ser les dessalinitzadores, l’aigua regenerada de la indústria… que permetrà que hi hagi menys pressió d’aigua que s’hagi d’agafar del riu. No vam arribar a cap acord, però els vaig convidar a fer una visita a la planta de l’Ampolla perquè veiessin el procés de l’aigua i la transparència. A banda d’animar-los a treballar conjuntament perquè no ens vegin com un rival, sinó a treballar plegats per aturar la regressió de les costes del Delta que s’ha produït per la manca de sediments del riu.
-I ja s’ha començat a treballar des del CAT amb la Taula de Consens per la regressió del Delta?
Amb la Taula de Consens com a Consorci encara no ens hem trobat, però sí que he estat present en diverses reunions amb ells com a regidor de La Ràpita i és veritat que hi ha unes directrius molt clares del què vol la Taula de Consens i, per això, hem de posar totes les eines, anar tots a una i marcar una línia clara d’actuacions per aturar la regressió.
-L’altre dia, justament comentava que encara hi ha uns quants casos d’Ajuntaments que tenen fuites d’aigua a les seves canonades i va fer una crida a que “fessin els deures”. Vostè que està també de regidor a l’Ajuntament de La Ràpita, com s’aconsegueix materialitzar de forma efectiva des de les administracions que es facin aquests deures?
La meva crida és de conscienciació a tots aquests ajuntaments que, al final a La Ràpita també ho patim, però que tenen deficiències hídriques diferents. Hem d’abordar les deficiències de cadascun dels municipis perquè això també permetrà la reducció de pressió de la captació d’aigua del riu i, com a conseqüent, seríem més responsables amb l’aigua que usem a cadascun dels nostres municipis.
-El seu antecessor, Joan Alginet, volia que es destinés menys aigua de l’Ebre cap als canals de regadiu, però no ho va aconseguir. Vostè creu que és possible aquesta fita?
A les dues reunions que vaig tenir després del període de sequera amb la Comunitat de Regants em van traslladar que volen aconseguir un cabal mínim per als canals perquè si que és veritat que si no arriba la suficientment aigua als canals es veuran perjudicats molts camps d’arròs i tota la seva activitat econòmica. No sé en quin nivell volia el senyor Alginet reduir l’aigua dels canals, ho desconec. Com a entitat anem de la mà i treballem plegats, tot i que les concessions són diferents i independents.
-Va parlar-nos també de l’ampliació del laboratori per poder fer més anàlisis de l’aigua. Pot explicar-nos més detalladament quins beneficis comportarà aquesta ampliació?
L’ampliació del laboratori serà d’uns 100m2 que ens permetrà disposar de maquinària molt més moderna que, fins ara, no s’ha pogut implementar i permetrà analitzar uns paràmetres diferents de l’aigua i molt més extensos. D’aquesta manera, tindrem també la màxima certificació en tots els elements analitzats perquè com més dades tinguem sobre l’aigua, serem més eficients i podrem donar unes garanties més altes al nostre consumidor final. L’any passat vam estar 317 dies sense incidències en la potabilització de l’aigua i això ha fet que sigui més fàcil i més segura.
-L’any 2025 ha de ser l’any de la digitalització del CAT i va parlar-nos també de la integració de la IA. Com a tècnic del sector, com viu la irrupció de la IA a les nostres vides i, més concretament, al sector empresarial? Quins són els beneficis que aportarà al CAT?
La IA ens permet poder analitzar un gran volum de dades que es produeixen en temps real de diferents estacions i aparells sensorials que hi ha distribuïts per tot el consorci. Això ens permetrà ser més eficients energèticament i hidràulicament i anticipar-nos a qualsevol situació perquè podrem saber amb antelació quina demanda potencial podem tenir en 48h, com baixarà l’aigua del riu… Al final, quan tens una certa quantitat de volum de dades, la IA és capaç, estadísticament, d’extreure’n unes pautes i conèixer el futur predictible. Hi ha altres accions previstes com, per exemple, un portal d’accés a dades per als consorciats i que tindran accés a una plataforma interna a on poden consultar els consums, els registres… i que volem que ara siguin molt més actualitzats del que els podíem oferir fins ara.
-I continuant amb la digitalització, ens va parlar de la implantació dels Digital Twins per als sistemes de bombeig. Com serà el sistema que s’implementi, dels casos de DTI o DTA? Pot explicar-nos millor algun dels seus aspectes d’aplicació?
Sí, es tractaria d’un model DTA, és a dir, que són els que s’empren per a recopilar informació en base a una rèplica d’un model ja existent que ens donarà les dades existents en temps real. I, a partir d’aquí, amb la IA s’analitzaran totes aquestes dades i tindrem la capacitat per a fer pronòstics, recollir dades, executar paràmetres operatius… que permetran ajustar el bombeig per estalviar energia, sabrà si cal omplir o no els dipòsits dels diferents consorciats… Unes dades que ens faran ser més eficients i disposar d’una resposta més ràpida. Ara està implementat a la canonada principal que va des de l’Ampolla fins a la central de Tarragona i també s’ha de fer als processos de monitorització del procés de potabilització, captació i part de la resta de la xarxa. Una infraestructura subvencionada pels fons Next Generation de la UE.
-Va mostrar-se molt satisfet amb l’èxit de les visites dels centres educatius a les instal·lacions del CAT. Cal seguir fent-ne pedagogia? Per què és important aquesta conscienciació de cara als més petits?
Crec que és una porta oberta en la línia de la transparència per fer pedagogia i ensenyar els nens i conscienciar les futures generacions a fer un ús racional de l’aigua i que sàpiguen que quan obres l’aixeta, l’aigua ha passat per uns processos molt complexos per tal que això sigui possible. També a altres públics perquè no en som conscients fins que no baixa l’aigua perquè hi ha una avaria.
Si creixes amb aquesta consciència de considerar que l’aigua és un bé escàs, automàticament, ja sabràs transmetre-la als teus descendents. Crec que és el camí que hem de seguir tots perquè abans la gent deixava l’aixeta oberta mentre es rentaven les dents i, ara, ja hem aconseguit que tanquin l’aigua.
Tenim moltes anècdotes per explicar, però un exemple que es repeteix en totes les visites és que a la recepció tenim una escultura amb mil ampolles de vidre apilades que representen un metre cúbic d’aigua. A continuació, es va a visitar el dipòsit d’aigua crua que té una capacitat de 175.000 m3 i els preguntem quanta aigua creuen que hi ha i en quant temps creuen que es consumeix. La resposta correcta seria un dia, però mai ningú ens respon això i s’adonen que, realment, es necessita molta aigua per subsistir.
Aquests últims dies han vingut diversos centres educatius de les Terres de l’Ebre a visitar les instal·lacions com, per exemple, el centre d’educació primària de l’Horta Vella de La Ràpita, l’Institut de Deltebre, de Tortosa i les escoles de l’Aldea o la Sènia, entre d’altres.
-I, finalment, com li agradaria que fos recordat el seu pas pel CAT?
Fa pocs dies que estic aquí i és difícil poder-ho respondre, però sí que m’agradaria que el meu pas pel Consorci pogués marcar alguna diferència en tot el procés i la percepció de la gent del Consorci perquè és un ens molt responsable amb una eficiència hidràulica del 96,7% i que, una empresa que gestiona tant bé els recursos que té, el que cal és intentar que la seva fama no sigui la d’un monstre, sinó la d’un ens que és molt respectuós amb el medi ambient i que es tenen uns nivells molt alts d’exigència amb el tractament de l’aigua i això hem de saber transmetre-ho a la ciutadania perquè és un model a seguir.
