Catalunya ocupa la cinquena posició en la llista de comunitats autònomes amb menys inversions ferroviàries executades entre 2015 i 2022, segons dades oficials del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que la regió va comptar amb la partida més alta de fons previstos a nivell estatal per a l’actualització i millora de la xarxa ferroviària, només es va arribar a executar el 31,5% dels més de 6.000 milions d’euros que es van pressupostar per a projectes d’infraestructures ferroviàries. Aquesta xifra es troba per sota de la mitjana espanyola, que se situa en un 41%.
Les dades desglossades per empreses
Les xifres de Renfe mostren un descens notable en l’execució. L’operadora del servei de Rodalies, que va comptar amb una gran partida pressupostària, va aconseguir només un 42,2% de compliment, gairebé 10 punts per sota de la mitjana espanyola (53,1%) i molt lluny de les xifres de Madrid, que va superar el 67%. L’andana de la inversió prevista a Catalunya, en aquest cas, va quedar una mica per sota dels 500 milions executats, mentre que altres regions com Andalusia o el País Valencià van superar el 50% de compliment.
Pel que fa a Adif, encarregada de la xarxa de trens convencionals, va gastar només un 31,5% dels diners que inicialment s’havien pressupostat, una xifra que encara va ser la més alta entre les comunitats autònomes. En termes absoluts, Catalunya va rebre uns 838 milions d’euros, superant lleugerament a Madrid (30,2%) i Andalusia (31,2%), tot i que va quedar per sota de la mitjana estatal, fixada en un 35,4%.
Els reptes d’Adif-Alta Velocitat i les alternatives territorials
L’empresa responsable de la xarxa d’alta velocitat ferroviària, Adif-Alta Velocitat, també va mostrar una execució més baixa del que s’esperava a Catalunya. Malgrat que la mitjana espanyola va ser d’un 41,2%, a Catalunya la despesa executada es va quedar en un 35,5%, amb uns 830 milions d’euros executats. Aquest retard en les inversions ha afectat directament el desenvolupament de projectes com l’ampliació de la xarxa de trens d’alta velocitat, mentre que altres comunitats com Castella i Lleó o Galícia, que han viscut ampliacions més ràpides, han rebut una major part dels fons.
Manca d’inversions, falta de competència
Els resultats evidencien un desajust entre les grans expectatives de millora de la infraestructura ferroviària a Catalunya i l’escassa execució d’aquestes inversions, la qual cosa pot tenir repercussions en la competitivitat i el desenvolupament regional. Els experts apunten que la manca d’eficiència en l’execució dels projectes, així com la gestió a nivell estatal, ha frenat el desenvolupament de la infraestructura ferroviària a la regió, afectant la connexió i el servei de Rodalies, així com la connectivitat per mitjà de trens d’alta velocitat.
El retard en les inversions pot tenir conseqüències per a l’economia catalana, ja que un sistema ferroviari més eficient és fonamental per millorar la mobilitat, reduir les emissions de CO₂ i incrementar la productivitat del territori. Els ciutadans de Catalunya continuen esperant una modernització de la xarxa ferroviària que permeti una mobilitat més àgil i sostenible, però els resultats obtinguts fins ara mostren que els recursos per a aquest projecte no s’estan utilitzant de manera eficaç.
Un futur incert
Amb els pressupostos de les properes legislatures, la incertesa sobre les inversions futures persisteix. Els activistes i experts en infraestructures denuncien que, tot i ser un territori clau per al desenvolupament de l’economia estatal, Catalunya continua veient com les seves inversions en l’àmbit ferroviari queden a la cua de les prioritats. Els governs locals i regionals continuen pressionant per aconseguir un major compromís i millor ús dels fons destinats al sector per garantir que el tren esdevingui un mitjà de transport realment competitiu i eficient.
