El 9 de juny Espanya triarà 61 eurodiputats dels 720 que formaran part del nou Parlament Europeu. Les eleccions europees són probablement els comicis més propicis perquè candidatures alternatives aconsegueixin representació. Per exemple, el 2014 Podemos va irrompre amb força i Ciutadans també ho va aprofitar per fer el salt a la política estatal.
Aquestes facilitats són causades per la circumscripció única, on tots els vots es compten junts i no es disgreguen per províncies, com passa a les generals. Aquesta particularitat augmenta la proporcionalitat i permet que, si un partit obté un 3% de vots a escala estatal, tingui un nombre d’escons que s’ajusti més a aquest percentatge.
Al mateix temps, la circumscripció única obliga els partits nacionalistes a crear coalicions per arribar al percentatge mínim per entrar. Si no forgen aquestes aliances, partits com el PNV, el BNG o Bildu tindrien complicacions per treure suficients vots, per culpa del poc pes demogràfic dels seus territoris.
Aliances entre nacions
La coalició més important és la d’Ara Repúbliques. Aquesta fórmula ja es va provar el 2019 amb la participació d’Esquerra, EH Bildu i el BNG, traient tres eurodiputats. Ara afegeixen els balears d’Ara Més per fer més forta la candidatura.
L’altra suma de nacions en aquestes eleccions europees és la Candidatura per una Europa Solidària (CEUS). Aquí trobem al PNV, Coalició Canària i els balears del Pi. En aquesta fórmula acostumava a participar CiU, però des del 2019 els hereus d’aquest espai polític han anat en solitari.
A banda dels nacionalistes, hi ha altres candidatures que també sumen forces. Per exemple, Sumar integra partits com els Comuns, Más Madrid, IU o Compromís, que el 2019 anava en una altra coalició de partits progressistes regionals.
Què posa a les paperetes?
Com que la circumscripció és única, tant catalans com murcians voten la mateixa llista de 61 candidats. Tot i això, les butlletes que podrem posar al sobre no són les mateixes. Aquesta anomalia es deu al fet que hi ha partits de determinats territoris que decideixen posar únicament els seus candidats a la papereta, obviant els companys de coalició.
Per tant, al col·legi electoral ens podem trobar algunes opcions amb una llarga llista de noms i altres que tenen pocs candidats. En la butlleta dels Comuns, situen només els membres de la llista que formen part del seu partit, sense incorporar ni tan sols la candidata de Sumar Estrella Galán. Jaume Asens és el primer (és el segon a la llista estatal), Júlia Miralles és la segona (la dotzena en la candidatura estatal) i Raúl Valls tercer (21è en l’estatal). En canvi, a Madrid o al País Valencià apareix la llista sencera i ordenada. En el cas de la butlleta valenciana, surt el logo de Compromís juntament amb el de Sumar.
Amb la candidatura d’Ara Repúbliques passa exactament el mateix. Diana Riba és la cap de llista tant d’Esquerra com de la coalició, però Tomàs Molina és el número 2 dels republicans, mentre que a la llista estatal va de quatre. EH Bildu fa el mateix a Euskadi i Navarra, el BNG ho replica a Galícia i al País Valencià la llista és la mateixa que la de Catalunya. També utilitzen aquesta pràctica els membres de la coalició CEUS.
Debat a les xarxes
Amb tot, això no és una novetat d’aquestes eleccions europees, ja que en altres comicis aquests partits havien fet el mateix. L’estratègia, però, ha enfadat alguns electors a les xarxes socials.
La ley electoral debería modificarse para no permitir esto. Es un auténtico engaño a los electores presentar la lista así porque no es lo que de verdad se está votando. https://t.co/ODUvDNd6VO
— Mario Montero (@monteroraya) May 28, 2024
“Soc l’únic que li sembla malament que les coalicions puguin amagar els candidats que volen segons les comunitats autònomes en què està la papereta?”, es pregunta un usuari d’X. El tuit ha generat opinions diverses. La majoria de les respostes creuen que la llei electoral ho hauria de prohibir i ho cataloguen com un “engany”, un “frau” o una “presa de pèl”. Tot i això, hi ha altres que opinen el contrari. “Sí, ets l’únic”, diu el fill de Tomàs Molina o @Pauliu17. @Rober_Robbie creu que els votants saben el que trien i no cal posar tota la llista, mentre que altres li treuen ferro a l’assumpte: “sou uns quants, però no passa res, gaudeix de la vida”.
