Esquerra porta a les urnes el balanç dels seus tres anys al capdavant de la Generalitat. A més, els republicans han gestionat per primera vegada des de la Segona República la conselleria d’Interior, des d’on han marcat “un accent progressista” a la seguretat. Parlem amb el titular de la conselleria i número 5 de la llista d’ERC a Barcelona, Joan Ignasi Elena, per conèixer la seva feina aquests tres anys i les propostes de la candidatura republicana aquest 12M.
Què ha pogut fer diferent respecte dels seus predecessors a la conselleria?
En primer lloc, enfortir els cossos de seguretat i emergències. Espadaler, membre de la llista de Salvador Illa, va ser tres anys conseller i va contractar zero Mossos, zero Bombers i zero Agents Rurals. Aquest país ha deixat en l’esquelet els cossos. En canvi, nosaltres l’hem rejovenit contractant 850 mossos cada any i assolint la jubilació anticipada.
D’altra banda, hem aconseguit la feminització. Hi havia un 21% de mosses, un 2% de bomberes i un 13% d’agents rurals. En aquests tres anys s’han incorporat 500 mosses i a la darrera promoció de bomberes s’han incorporat més dones que les que hi havia al cos. Això també s’ha vist en els òrgans de direcció, fent un cos més divers i semblant a la societat.
I a banda del personal?
Hem canviat l’orientació en alguns àmbits com l’aplicació de la Llei Mordassa, per intentar aplicar-la el menys possible sense vulnerar la llei. Hem emprat uns criteris perquè la manifestació pacifica no sigui sancionable, el treball dels fotoperiodistes no sigui perseguit i que, quan algú fa una bretolada, assumeixi la responsabilitat qui ho fa i no qui ho organitza. A més, hem posat l’accent en la prevenció, la mediació i la lluita contra les violències masclistes. Hi hem marcat un accent progressista.
En campanya, molts partits centren el seu discurs sobre la seguretat en els delinqüents multireincidents. Com ho veu?
Comparteixo la preocupació i em sorprèn que els qui han governat Espanya durant 40 anys no hagin estat capaços de resoldre-ho. En primer lloc, el que evitaria molta reincidència són les suficients dotacions de jutjats per poder emetre sentències en temps i forma. Si no es fa, és perquè l’Estat no dona prou recursos per treballar bé. I, en segon lloc, perquè són els responsables d’un Codi Penal que no afina bé aquest tipus delictiu. Els partits conservadors com el PSOE i el PP es piquen el pit en defensa de la seguretat, però quan governen deixen els cossos de seguretat en l’esquelet.
“Hem marcat un accent progressista en la seguretat, aplicant el menys possible la Llei Mordassa sense vulnerar la llei”
La falta d’acord amb el Hard Rock ha forçat aquestes eleccions anticipades.
No ens agrada el projecte del Hard Rock. Quan es va aprovar, reduint la fiscalitat del 55 al 10% en el joc, hi vam votar en contra. De fet, qui era portaveu contra això era Pere Aragonès. No ens agrada, però som Govern. Hi ha unes conseqüències legals derivades de determinades no tramitacions que poden portar uns costos econòmics excepcionals. Hem de gestionar responsablement els recursos públics.
No hi ha cap manera d’aturar-lo?
Veurem quina evolució té. En tot cas, no li donarem el suport entusiasta que li dona el PSC. La nostra opció és el que estem fent al Camp de Tarragona, portant indústria i valor afegit. Al mateix Camp de Tarragona es veu com el model sociovergent és el casino i el republicà són les inversions estrangeres en indústria qualificada.
Vostès fa tres anys que tenen la presidència. Entenc que pot respondre si hi ha alguna manera legal d’aturar això sense haver de pagar les indemnitzacions.
Una via que es pot treballar és la impositiva, però no hi ha majoria parlamentària per fer-ho. El PSC i Junts estan a favor de què els casinos no paguin impostos. Aquestes eleccions són una oportunitat de votar partits que no estiguin a favor d’abaixar els impostos als casinos.
Podrien anar de la mà de la CUP i Comuns per pressionar el PSC i Junts?
Quan guanyem les eleccions, arribarem acords primer amb els sectors socials, l’economia productiva, els sindicats i les patronals. Evidentment, entre les nostres prioritats no està aquest casino ni la rebaixa fiscal.
“El model sociovergent és el casino i el republicà són les inversions estrangeres en indústria qualificada”
Han aixecat l’alerta de sequera. Ens estem precipitant?
No. Amb les quantitats d’aigua d’aquests moments i les previsions, mantenir unes restriccions que posarien en risc collites importants seria una irresponsabilitat. Hem sigut molt responsables mantenint les mesures, però no les pots aguantar molt més. Tot i això, a la sequera de 2008 van acabar arribant vaixells amb 18 mesos sequera, mentre que aquí amb 46 mesos no n’ha arribat ni un perquè la meitat d’aigua que es consumeix és regenerada. Tot gràcies a les inversions que s’han fet i la previsió durant aquests anys.
S’ha sigut prou previsor?
Els governs conservadors no han invertit el que havien d’invertir. Les mesures correctores les ha començat a prendre aquest Govern quan vam assumir la responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Però Esquerra formava part d’aquests governs, alguna responsabilitat tindrà.
No tenia la responsabilitat directa d’aquesta inversió. De totes maneres, quan l’hem tinguda s’ha fet molta inversió que ha garantit que la meitat de l’aigua sigui regenerada. Alhora, estan previstes unes altres que faran que a partir de l’any 2028-2030 no ens afecti cap sequera.
Es parla molt dels resultats de l’informe PISA quan tractem l’educació. Què s’ha de fer?
Les retallades de la segona dècada dels 2000 són els informes PISA d’avui. El nostre Govern ha revertit aquestes retallades amb acords sindicals, posant més recursos en educació, la reducció de les matrícules universitàries i fent gratuïta l’I2. A més, hem invertit en dos àmbits. Per un costat, en la gent i les seves condicions laborals i, per l’altre, posant més personal i dotant-los de més recursos.
“Els governs conservadors no han invertit el que havien d’invertir per evitar la sequera. Les mesures correctores les ha començat a prendre aquest govern”
Molts ajuntaments es queixen de la gratuïtat d’infantil perquè el sistema no estava preparat per assumir aquesta demanda. No s’ha previst bé?
La demanda no es corregeix d’un dia per l’altre. El que fem és crear més places i donar més recursos als ajuntaments i alhora garantir la gratuïtat. No pots dir que no faràs la gratuïtat esperant si algun dia tens suficients places per cobrir la demanda. Hi ha gent que la necessita.
En campanya estan remarcant el missatge de la mala gestió del PSC amb Renfe. Vostès tenen algunes competències, com s’han de repartir les culpes?
No hi ha repartiment de culpes. Hi ha un responsable que és el Ministeri, que ha de fer les inversions perquè funcionin els trens. Rodalies funciona i Renfe no funciona. Qualsevol persona que utilitza Rodalies o Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) sap perfectament que arriben a l’hora i Renfe no. El responsable és el Ministeri que no ha fet la feina i s’ha rigut dels catalans amb aquesta gestió nefasta de Renfe. És una vergonya el que ha passat aquests anys amb l’absoluta desídia dels governs espanyols. Hi ha qui es pregunta si és possible que funcionin bé. Però el metro i els FGC sí que ho fan. Bàsicament, perquè a Renfe no s’han fet les inversions i els graus d’execució d’aquestes han sigut el 30%, mentre a Madrid era el 160%.
Ells asseguren que des que són al ministeri s’ha invertit com mai, són números.
Els números són que s’han estat dècades executant una misèria respecte del pressupostat. També l’any anterior. El fet és que no funcionen i continuen sense funcionar. Hi ha coses que no valen diners. La manca d’informació i d’atenció és deixadesa i es podria arreglar amb una mínima diligència.
Van començar la legislatura amb Junts i la CUP i van acabar virant cap a pactes amb PSC i Comuns. Amb quina parella de ball s’hi senten més còmodes?
Amb Catalunya. Tots els pressupostos que hem fet els hem pactat amb patronals, sindicats i sectors socials abans que amb els partits. Nosaltres no hem virat, sinó que ho ha fet Junts, que va decidir deixar el Govern per interessos de partit. Sorprèn veure aquests dies el candidat a diputat, Josep Rull, defensar amb vehemència la marxa de Junts del Govern quan ell va fer la campanya per quedar-s’hi.
No oblidem que no el vam fer fora, sinó que van fer un referèndum on tots els membres del Govern menys un, Josep Rull o Xavier Trias van dir ‘sí’ a quedar-se. Tan malament no s’haurien sentit quan van defensar això.
“Sorprèn veure Josep Rull defensar amb vehemència la marxa de Junts del Govern quan ell va fer campanya per quedar-s’hi”
Quan el president cessa el vicepresident, en certa manera se’ls força a prendre aquesta decisió.
No, perquè un 45% va dir que es volien quedar i la majoria dels dirigents van apostar per quedar-se. Va ser la imposició d’un sector del partit que va guanyar el referèndum. Que no ens venguin que els vam fer fora, se’n van anar ells de forma òbvia.
Amb quin Junts hauran de negociar, amb el del 45% o el que va guanyar el referèndum?
No ho sabem. Ho haureu de preguntar a ells. Creiem que guanyarem les eleccions, que podrem conformar un govern i tenim clars els objectius: finançament singular, referèndum, català i justícia social. Aquest és el nostre horitzó.
Té sentit posar de línia vermella el referèndum després de tenir la presidència, un Parlament amb majoria independentista i el 51% dels vots independentistes?
No parlo de línies vermelles ni blanques. Dic que el nostre full de ruta és aquest. Com ho va ser també els indults, la reforma de la sedició i l’amnistia, i ho vam aconseguir. El senyor Illa deia “ni amnistia ni nada de eso”. Al final, hi ha hagut amnistia i, suposo que el “nada de eso” és el referèndum. També hi haurà referèndum.
Veu factible un pacte ERC i PSC amb el referèndum pel mig?
No estem en aquest context. Som l’alternativa al PSC.
Per ser-ne l’alternativa, s’han recolzat en ells en els últims dos anys…
En un pressupost. L’altre no va poder fructificar i els altres dos els vam pactar amb altres partits. Hem sigut capaços de pactar amb tot l’arc parlamentari excepte la dreta i la dreta extrema.
