.jpg)
Advocat, filòsof i polític de formació, Jaume Asens (Barcelona 1972) torna a la política un any després d’abandonar el seu càrrec al Congrés dels Diputats, en aquesta ocasió per liderar la candidatura dels Comuns a les eleccions europees. En resposta a un qüestionari a l’Agència Catalana de Notícies, Asens es declara un enamorat de la cultura i la llengua de França i assenyala el dirigent de Junts, Toni Comín -amb qui comparteix amistat personal- com el candidat amb qui li agradaria compartir un viatge al país.
Vinculat des de ben aviat a l’activisme, veu en l’exprimer ministre grec Alexis Tsipras un referent polític a Europa, i si finalment surt escollit com a eurodiputat, Asens es compromet a fer possible l’ús del català a l’Eurocambra.
La trajectòria professional del candidat dels Comuns al 9-J ha estat vinculada des de fa temps als moviments socials, exercint com a advocat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), del 15-M o de diverses plataformes antiglobalització, entre d’altres. Precisament amb aquest esperit es presenta Asens a l’Eurocambra, amb propostes com les d’acabar amb els tractats de lliure comerç de la Unió Europea amb països tercers que afecten la pagesia. “Estan arruïnant el sector perquè els estan fent competència deslleial amb productes que venen de fora i que no compleixen les mateixes regles de salut mediambiental i alimentària”, assenyala.
Però més enllà de la seva carrera com a advocat, Asens ha destacat per la seva tasca a l’Ajuntament de Barcelona -com a regidor i tercer tinent d’alcalde- i posteriorment per ser el cap de llista a les eleccions generals del 2019 per la candidatura d’En Comú Podem. Des del Congrés, Asens va liderar el procés de reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició, el que després va permetre el president espanyol, Pedro Sánchez, a indultar els presos independentistes.
Ara, des de la seva candidatura per fer el salt a la política europea, situa la pau, la lluita contra el canvi climàtic i la mirada cap al futur -sota el denominador de frenar l’auge de l’extrema dreta- com les seves prioritats. Al mateix temps, apunta que batallarà per aconseguir que el Parlament Europeu tingui més pes en la presa de decisions a la UE, com per exemple en l’elecció de la persona que ocuparà la presidència de la Unió Europea, i també per tornar a apropar la institució als electors. “El problema de Brussel·les és que s’hi ha instal·lat una tecnocràcia que està molt allunyada de la ciutadania”, afirma.
Una cara nova a Brussel·les
Asens és dels pocs candidats al capdavant de les llistes catalanes que debutaria a la capital belga en cas de ser escollit. El dirigent entoma aquest nou capítol amb optimisme i, malgrat les inclemències meteorològiques habituals de la ciutat, expressa que la seva voluntat de traslladar el seu domicili a Brussel·les. Volar amb avió no li suposarà un problema, tot i que reconeix que preferiria unes millors connexions ferroviàries. El que fins ara desconeixia Asens era que el Parlament Europeu disposa d’un servei de cotxes oficials, però ja ha avançat que no té intenció de fer-ne ús.
Tot i que ser eurodiputat comporta viatjar sovint, Asens no veu amb mals ulls que l’Eurocambra tingui dues seus, una a Brussel·les i l’altra a Estrasburg. “Crec que està bé que sigui així, tot i que és una incomoditat evident pels eurodiputats”, indica.
Com a coneixedor de francès -així com italià-, el dia a dia entre les dues cambres no li generarà problemes. L’anglès també el parla, tot i que reconeix que “amb certes dificultats”, però creu que acabarà sent la llengua que més farà servir mentre exerceixi la seva tasca com a eurodiputat.
El dirigent dels Comuns confia alhora moure’s pels passadissos del Parlament Europeu amb facilitat, encara que a l’inici li pugui costar. “La primera vegada que hi vaig anar em vaig perdre; espero que a mesura que hi vagi anant em vagi orientant, però sí que és cert que és molt gran”, diu.
Missatges als votants
La candidatura de Comuns-Sumar encara no ha definit si s’integrarà a la família política dels Verds/ALE o a The Left, tot i que ambdues comparteixen un gran nombre d’objectius i engloben les forces d’esquerra a la Unió.
Sigui quina sigui la decisió final de la formació, Asens anima la ciutadania a votar en aquestes eleccions per “tancar la porta d’Europa a l’extrema dreta”, de qui tem que porti la Unió a “una màquina del temps fins al 2008” i que faci “retrocedir la ciutadania en totes les conquestes que s’han guanyat en la present legislatura”.
“És comprensible que hi hagi poc sentiment europeu, perquè Europa s’ha construït molt d’esquena als seus pobles […], però és un somni pel qual val la pena lluitar”, defensa. “És cert que hi ha una deriva poc democràtica durant els últims anys, però moltes de les decisions que es prenen a nivell local, autonòmic i estatal tenen a veure amb Europa, per tant, que la gent s’interessi per ella”, conclou.
