.gif)
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convertit aquest dimecres la immigració en l’eix del seu discurs a unes jornades del Partit Popular Europeu (PPE) a Cascáis, Portugal, a les que han assistit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del PPE, Manfred Weber, i el de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa. Feijóo ha demanat “ajuda europea per controlar la immigració”, perquè –al seu entendre- el govern espanyol “arriba tard” a aquesta qüestió i ha generat amb les seves polítiques un “efecte crida” que ha portat a una situació “límit”.
Feijóo ha acusat implícitament Sánchez d’aprofitar-se de la “retroalimentació” que –al seu entendre- tenen “l’extrema dreta i l’extrema esquerra”, pensant que li genera un “avantatge”, però l’ha advertit amb aquest exercici “causa un gran dany al futur del seu país”, i en conseqüència “al futur de les institucions europees”.
Per contra, ha presentat el PP com un partit “moderat” que es defineix “pels mateixos valors que la Unió” Europea, i ha advertit que la seva formació ha de desplegar una “ambició renovada” en diversos aspectes i també en el “pacte migratori”.
En aquest sentit, ha demanat “l’ajuda europea per controlar la immigració”. “Estic preocupat per l’augment d’immigrants irregulars al meu país en els últims anys, i especialment en els últims temps”, ha dit.
Segons Feijóo, “el govern espanyol arriba molt tard a aquesta qüestió”, i l’Estat és “el segon país de la Unió Europea amb e major nombre d’immigrants de fora de la Unió Europea, i el mateix govern va reconèixer que la immigració il·legal va créixer en un 82% al 2023”.
“La situació dels menors no acompanyats només és la punta de l’iceberg d’un debat que el govern d’Espanya porta ajornant fa mesos”, ha dit, i l’executiu de Sánchez ha adoptat mesures “en direcció contrària a altres països que han tingut resultats exitosos”.
Segons Feijóo, aquestes polítiques del govern espanyol respecte a la immigració “poden derivar i deriva en un efecte crida per a aquest estiu” del que ell ha “alertat”.
“Europa no pot ser aliena a això”, ha dit, “perquè les fronteres espanyoles són també les fronteres europees”, i per tant cal abordar la immigració “com un problema comú” i “coordinar-nos” per “donar una resposta compartida”.
En aquest sentit, ha recordat que Europa no pot deixar la resposta a la immigració irregular només en mans dels estats que són porta d’entrada, com Espanya, Itàlia o Grècia, sinó que ha d’actuar seguint els principis de “solidaritat i repartiment equitatiu de la responsabilitat entre els estats membres”.
També ha defensat els acords en origen. “Hem de ser conscients que el problema migratori no cessarà si no som capaços de frenar els fluxos, i això només es pot fer amb acords mútuament beneficiosos amb els països en trànsit i en origen”.
