Les eleccions europees del juny de 2024 arriben en un moment de creixement de la dreta radical a tota Europa. Encara que l’actual aliança europea entre socialdemòcrates, populars i liberals no està en perill; sembla que els partits de dreta radical podrien patir una forta pujada i convertir-se fins i tot en el tercer i quart grup de la cambra.
Al Parlament Europeu hi ha fins a dos grups parlamentaris que entrarien dins de la categoria de dreta radical o extrema dreta. Tots dos es defineixen pel seu rebuig a la immigració, però compten amb alguns detalls que els diferencia. Actualment, el més important són els Europeus Conservadors i Reformistes (ECR), on es troben partits com VOX o Fratelli, la formació de la primera ministra italiana. Aquests són més aviat proOTAN i conservadors. L’altre grup és Identitat i Demòcracia, on se situa el partit de Le Pen. Al contrari que ECR, aquests tindrien un discurs més proPutin i inclús incorporen algunes traces socials en el seu argumentari racista. Segons les últimes enquestes, tots dos grups creixerien i estarien en disposició d’assolir la tercera plaça.
Cauen liberals i verds
Tal com apunta l’última projecció d’Euroactiv, ID aprofitaria l’impuls de Le Pen per assolir 89 eurodiputats, l’11,6% dels vots i la tercera plaça. Mentre que ECR es quedaria a prop amb 84 representants, l’11,1% dels vots i la cinquena posició. Sumats tots dos quedarien a deu eurodiputats de la força majoritària a la cambra, el Partit Popular Europeu (183 seients). Tot i el creixement de la dreta radical, els socialdemòcrates mantindrien la tercera plaça amb 135 representants.
A la pujada d’ECR i ID l’acompanyaria una forta caiguda dels verds i els liberals. La marca liberal de Renew Europe, amb Macron com a màxim exponent i Ciutadans a les seves files, va arribar als 102 eurodiputats el 2019. Cinc anys després caurien fins als 86 llocs i el 10,4% dels vots. Uns resultats que els deixarien afeblits respecte dels dos grups extremistes. L’altre espai que naufragaria seria el dels verds, en aliança amb partits progressistes regionalistes. En aquest grup s’hi troben formacions com els comuns, ERC o BNG i passarien dels 72 eurodiputats de 2019 a només 50.
L’últim grup de la cambra tornaria a ser el de l’Esquerra Unitària, amb 46 representants. La majoria dels partits d’esquerres d’Espanya estarien enquadrats en aquesta opció: Izquierda Unida, Podemos o EH Bildu. A banda dels diferents grups parlamentaris, fins a 47 eurodiputats anirien per lliure, com passa amb els càrrecs electes de Junts.
