.gif)
Els resultats de les últimes enquestes ens diuen que un 25% de catalans no utilitza mai el català i que el català no assoleix el 50% d’ús en cap franja d’edat. Són unes dades preocupants, que ens han de fer reaccionar. No des del catastrofisme, però sí amb determinació i constància per emprendre mesures efectives en tots els camps.
Fa uns dies, des del grup de Junts-Impulsem a la Diputació de Lleida vam presentar (i aconseguir aprovar) una moció per dotar la institució d’un reglament d’ús de la llengua catalana i per constituir-hi una Taula pel català. El reglament ha de garantir l’ús del català en tots els tràmits i procediments administratius. Hem de mantenir el català en l’atenció al ciutadà amb totes aquelles persones que l’entenguin i, per això, cal apostar no només per la capacitació lingüística dels treballadors públics sinó també per la sensibilització sobre l’ús de la llengua. Massa sovint ens hem trobat documents redactats en castellà amb el pretext que justifiquen fons europeus o que han de ser tramesos a altres administracions. L’Estatut de Catalunya és clar quan diu que la llengua de les administracions catalanes és el català. Hem d’incorporar clàusules lingüístiques a totes les contractacions i verificar el seu compliment amb tots els proveïdors de béns i de serveis: tot aquell que treballi per o per compte de l’administració ha de fer-ho íntegrament en català.
D’altra banda, la Taula pel català ha de ser una eina estratègica, amb la mirada posada a consolidar l’ús del català al conjunt de les comarques de Ponent i de l’Alt Pirineu, que aprofiti tots els instruments de què disposa la Diputació i els posi al servei de la promoció de la llengua. Aquí hi hem d’implicar tots els grups polítics i els representants dels treballadors però també administracions públiques, associacions, patronals… Hem d’aconseguir que la interacció que té la Diputació de Lleida amb tantes entitats socials i culturals, clubs esportius, empreses, etc., sigui no només per fer-hi política social, cultural o econòmica, sinó també política lingüística.
Enric Prat de la Riba, que de les quatre diputacions provincials va aconseguir fer-ne un instrument poderós d’autogovern nacional, deia: “volem donar a la nostra llengua la plenitud d’imperi sobre tota la vida nostra […] donar-li en intensitat el que en extensió sempre més ha de mancar-li”. Ens conjurem perquè així sigui, en tot allò que depengui de nosaltres, a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu.
