Treballar i aguantar. Aquesta és la realitat de molts autònoms i petites empreses de Lleida. No és cap eslògan. És el dia a dia. Aixecar la persiana, mirar de quadrar números, fer front a despeses que no paren de pujar i continuar, encara que a vegades no surti a compte.
Quan es parla d’economia, sovint sembla que es parli d’una altra cosa. De grans xifres, de dades macro, de creixements que no es noten. Però l’economia real és una altra. És la del petit comerç, la del professional que s’ho fa tot sol, la del pagès, la del transportista. És la de la gent que no falla.
I la realitat és tossuda: avui costa més que fa uns anys tirar endavant. Els costos s’han disparat (energia, carburants, proveïdors...), els preus han pujat a tot arreu i, en canvi, els marges són cada cop més petits. Moltes famílies tenen menys capacitat de consum, i això també es nota a la caixa cada dia.
Mentrestant, la pressió fiscal no s’ha reduït. Al contrari. En els darrers anys, l’Estat ha incrementat la recaptació d’impostos de manera molt notable. I és aquí on molts ens fem la mateixa pregunta: si es recapta més que mai, per què no es nota a l’hora d’alleugerir la càrrega de la classe mitjana que sosté l’activitat?
En aquest context, també és imprescindible actuar sobre l’IRPF a Catalunya. Junts ha registrat una proposició no de llei per rebaixar-lo amb l'objectiu que es noti des de la primera nòmina. L'administració ha de créixer, però no ha de buidar les butxaques de la gent, perquè sinó, l'economia s'atura.
Aquests dies al Congrés també s’ha aprovat una mesura que feia temps que molts autònoms reclamaven: l’IVA zero per als que facturen menys de 85.000 euros. Una proposta impulsada per Junts per Catalunya que, a més, respon a una directiva europea que aquí encara no s’havia aplicat.
Aquesta mesura no ho arregla tot, però pot ajudar. Especialment als que comencen, als que tenen ingressos més ajustats o als que ofereixen serveis personals. Vol dir una mica més d’oxigen.
Però no n’hi ha prou. Perquè el problema és més profund. Fa temps que es reclama una fiscalitat més justa, menys burocràcia i més facilitats per emprendre i mantenir un negoci. No es tracta de privilegis. Es tracta de poder treballar amb una mica de marge i de certesa.
També en aquesta línia, cal destacar el paquet de mesures per fer front a l’impacte econòmic de la guerra, que incorpora propostes defensades per Junts. Parlem de millores en el preu de l’electricitat, del gas, dels carburants, i de condicions més favorables per a autònoms, pagesos i pescadors.
Són mesures necessàries en un moment en què moltes economies familiars estan al límit. Perquè una cosa són les dades macroeconòmiques i una altra molt diferent és el que passa a casa de la gent. I això, els que pugen la persiana cada dia, ho sabem perfectament. A Lleida, el cost de la vida puja, l’habitatge també i l’activitat no sempre acompanya. I tot això passa cada dia, a cada negoci, a cada família.
I després hi ha una altra realitat que també pesa: la inseguretat. Qui té un negoci ho sap. Parlem de petits furts, però repetits. De situacions que es cronifiquen, de la sensació que no passa res.
Per això també és rellevant l’aprovació de la llei contra la multireincidència. Perquè sense ordre, sense conseqüències, sense seguretat, no hi ha economia que aguanti. Perquè al final tot està connectat: fiscalitat, costos i seguretat.
O ho entenem així, o continuarem demanant als de sempre que facin l’impossible. Els autònoms no volen privilegis. Volen poder treballar. Volen poder viure. I sobretot, volen deixar de resistir per començar, d’una vegada, a avançar.