Aquests dies llegim al Diari com el servei 24h d’Ictus s’implantarà a Lleida, una bona notícia per la bona gent de Ponent. En canvi, llegim també, que Tarragona i el conjunt de la regió sanitària del Camp de Tarragona no podrà gaudir d’aquest servei 24h, males notícies.
Però, per Què Lleida sí i Tarragona no?
Segons llegim, el fet que s’implanti el servei a Lleida es deu al fet que en l’acord de pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya, el grup dels Comuns ha posat com a condició que a Lleida es pugui gaudir d’aquest servei.
És important posar l’accent amb el que està passant de veritat, això és, que la gent i els polítics del Camp de Tarragona no tenim cap marge de decisió amb el que ha de fer el Govern del País al Camp de Tarragona. Es decideix tot des de Barcelona, i és allà, on els equilibris polítics del Parlament centrats exclusivament en mirades metropolitanes de Barcelona, i no de Tarragona i la seva regió, determinen el que es fa al conjunt del País i el que no.
Curiosament han estat la majoria dels alcaldes de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, del PSC, els grans absents. Una oportunitat per liderar el territori perduda, per demostrar que l’Àrea metropolitana podria liderar el conjunt del Camp de Tarragona.
Perquè l’escala geogràfica real, del problema de la manca de servei de l’ictus 24h, és la del conjunt de la Regió del Camp de Tarragona, que comparteix una regió Sanitària que afecta de la mateixa manera la ciutat de Tarragona i el conjunt de municipis “metropolitans”, com el municipi més petit del Priorat o de la Conca de Barberà.
El que ens cal és una governança regional que ens permeti prendre les decisions que ens preocupen i ens ocupen al Camp de Tarragona i des del Camp de Tarragona i no des d’un despatx de Barcelona, que està condicionat per uns equilibris i interessos polítics que no ens representen.
Qui pateix aquesta manca de governança i el condicionament, des de i per Barcelona, són tots i cascun dels ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i la seva qualitat de vida.
Podem continuar esperant, però també, podem començar a parlar i actuar per tal de revertir aquest centralisme barceloní, que tant ens afecta i tant ens condiciona al sud del Llobregat.