Parlar d’habitatge és parlar del dret de la gent a construir una vida. I parlar d’habitatge al Centre Històric és parlar, també, del futur d’un barri que fa massa anys que espera una actuació pública decidida. Per això, des d’Esquerra Republicana defensem que calen polítiques valentes, capacitat d’intervenció i inversió pública. No podem resignar-nos a veure com es degraden edificis, es buiden carrers i s’acumulen solars mentre l’accés a un habitatge digne esdevé cada vegada més difícil.
ERC dona suport a les expropiacions al Centre Històric. No només hi donem suport, sinó que defensem l’expropiació com una de les eines més eficaces per combatre l’especulació de qui pretén fer negoci acumulant solars buits i edificis degradats. És una eina legítima i potent que l’administració ha d’utilitzar quan ho justifica l’interès general: per intervenir en immobles abandonats, desbloquejar operacions urbanístiques i regenerar espais degradats. Al Centre Històric i també a la resta de barris de Lleida.
Però expropiar no pot voler dir actuar amb els ulls tancats. Quan vam conèixer el projecte de la plaça del Dipòsit, vam parlar amb els veïns i veïnes i vam demanar que es revisés, perquè afectava edificis en bon estat, alguns de menys de trenta anys, on viuen famílies i es desenvolupen activitats econòmiques. No tenia cap sentit expulsar les persones que han mantingut viu el barri ni fer desaparèixer negocis arrelats per resoldre problemes que no havien creat.
Finalment, el govern ha escoltat. No només ERC, sinó sobretot uns veïns i veïnes que han viscut aquest procés amb angoixa i amb molt poca informació des del primer dia. Ens felicitem, doncs, que s’hagi atès la nostra petició i s’hagi modificat l’àmbit de l’actuació per respectar les persones que hi viuen i hi treballen. Aquesta rectificació arriba tard, però és una bona decisió.
Aquesta rectificació no afebleix el projecte, sinó que el millora. Regenerar no pot voler dir expulsar ni esborrar la vida que ja existeix. Un dels enderrocs previstos hauria fet desaparèixer el Josep de la Quadra, un dels establiments més emblemàtics i concorreguts del barri. I això també és Centre Històric.
Perquè el barri no és un plànol ni una suma de façanes. Són les persones que hi viuen, els negocis que aixequen la persiana cada matí i els espais on la gent es troba i construeix comunitat. Les pedres soles no mantenen viu un barri. Ho fa la gent que l’ha sostingut fins i tot quan les administracions miraven cap a una altra banda. Aquesta vida no és cap obstacle per a la regeneració: n’ha de ser el punt de partida.
Ara bé, rectificar l’afectació és només un primer pas. Una política d’habitatge no pot acabar quan cau l’última paret. Enderrocar pot ser necessari, però enderrocar no és, per si sol, fer política d’habitatge. Massa vegades hem vist anuncis de grans operacions que deixaven darrere seu solars buits durant anys. El que necessitem són resultats: rehabilitació, habitatge assequible i més parc públic.
Per això demanem que la Paeria no es quedi en comprar solars, enderrocar-los i cedir-los a privats perquè edifiquin i en treguin un benefici, això pot ser una bona mesura d’emergència, però cal que comencem a pensar que l’ajuntament ha de poder fer promoció pública d’habitatge, com es fa en moltes altres ciutats del món. La Paeria ha de liderar la transformació i garantir que els habitatges que s’hi facin serveixin per donar resposta a les necessitats de Lleida. Habitatges per a joves que es volen emancipar, per a famílies que no poden assumir els preus del mercat i per a persones grans que volen continuar vivint al seu barri. La regeneració no pot limitar-se a canviar la forma dels carrers: ha de canviar les oportunitats de la gent.
Volem un Centre Històric amb habitatges dignes, persianes aixecades, patrimoni rehabilitat, infants jugant a les places i gent gran que pugui continuar fent vida al barri. Un Centre Històric obert, viu i compartit, on memòria i futur no siguin contraris. Un barri on es pugui viure, treballar, comprar, crear i trobar-se.
La nostra posició és clara: expropiar quan calgui, rehabilitar sempre que sigui possible i construir habitatge públic. Actuar amb determinació, però també amb sensibilitat. Perquè transformar el Centre Històric no és substituir la comunitat que l’ha mantingut viu, sinó donar-li eines, habitatges i oportunitats perquè hi pugui continuar vivint. Regenerar, sí. Però regenerar per a la gent i amb la gent.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat