En política, com en la vida, hi ha absolucions que no són cap triomf.
La recent sentència sobre els fets del 31 de juliol de 2021, que afectaven qui aleshores era primer tinent d’alcalde d’Alcarràs i responsable de la seguretat del municipi, ha acabat amb una absolució en l’àmbit penal. I això és un fet que, com no pot ser d’altra manera, cal respectar.
Ara bé, la mateixa sentència conté una afirmació que parla per si sola. El jutge qualifica els fets com “actuacions en tot punt reprovables des del punt de vista d’una societat civilitzada”. Perquè una cosa és que uns fets no arribin a constituir delicte penal i una altra molt diferent és que siguin compatibles amb el comportament exigible a un representant públic, i encara més si aquest representant era el responsable polític de la seguretat del municipi.
Aquell dia es va produir un enfrontament greu amb agents de la Policia Local, amb insults, desqualificacions i pressions per forçar una actuació policial que els agents no consideraven procedent. Entre els afectats hi havia una agent que va haver d’escoltar expressions absolutament impropies d’un càrrec públic.
Com a alcalde d’Alcarràs en aquell moment vaig considerar —i ho continuo pensant avui— que aquells fets eren incompatibles amb la responsabilitat institucional que representàvem. Per això el nostre grup va condemnar aquella actitud i aquell episodi va acabar provocant la ruptura de l’acord de govern.
No va ser una decisió política, sinó una qüestió de respecte institucional.
Els treballadors municipals, i especialment els cossos de seguretat, mereixen respecte i confiança. Alcarràs té professionals d’una gran qualitat humana que cada dia treballen amb vocació de servei públic. La seva dignitat no pot ser qüestionada per cap responsable polític.
Per això sorprèn veure com alguns han volgut presentar aquesta resolució judicial com una victòria personal. Quan uns fets arriben als jutjats i durant anys el nom del teu poble apareix associat a conflictes institucionals, el que tocaria és reflexió, humilitat i, potser, alguna disculpa.
Disculpes cap als agents afectats.
Disculpes cap als veïns.
Disculpes cap al poble d’Alcarràs.
Perquè els pobles no recorden tant les sentències com recorden les actituds.
I la realitat —com deia Joan Fuster— sempre acaba sent tossuda.
Alcarràs mereix institucions respectades i responsables públics que entenguin que exercir autoritat no és imposar-se als altres, sinó saber estar a l’alçada del càrrec que representen.
En política, com en la vida, hi ha absolucions que no són cap triomf.
La recent sentència sobre els fets del 31 de juliol de 2021, que afectaven qui aleshores era primer tinent d’alcalde d’Alcarràs i responsable de la seguretat del municipi, ha acabat amb una absolució en l’àmbit penal. I això és un fet que, com no pot ser d’altra manera, cal respectar.
Ara bé, la mateixa sentència conté una afirmació que parla per si sola. El jutge qualifica els fets com “actuacions en tot punt reprovables des del punt de vista d’una societat civilitzada”. Perquè una cosa és que uns fets no arribin a constituir delicte penal i una altra molt diferent és que siguin compatibles amb el comportament exigible a un representant públic, i encara més si aquest representant era el responsable polític de la seguretat del municipi.
Aquell dia es va produir un enfrontament greu amb agents de la Policia Local, amb insults, desqualificacions i pressions per forçar una actuació policial que els agents no consideraven procedent. Entre els afectats hi havia una agent que va haver d’escoltar expressions absolutament impropies d’un càrrec públic.
Com a alcalde d’Alcarràs en aquell moment vaig considerar —i ho continuo pensant avui— que aquells fets eren incompatibles amb la responsabilitat institucional que representàvem. Per això el nostre grup va condemnar aquella actitud i aquell episodi va acabar provocant la ruptura de l’acord de govern.
No va ser una decisió política, sinó una qüestió de respecte institucional.
Els treballadors municipals, i especialment els cossos de seguretat, mereixen respecte i confiança. Alcarràs té professionals d’una gran qualitat humana que cada dia treballen amb vocació de servei públic. La seva dignitat no pot ser qüestionada per cap responsable polític.
Per això sorprèn veure com alguns han volgut presentar aquesta resolució judicial com una victòria personal. Quan uns fets arriben als jutjats i durant anys el nom del teu poble apareix associat a conflictes institucionals, el que tocaria és reflexió, humilitat i, potser, alguna disculpa.
Disculpes cap als agents afectats.
Disculpes cap als veïns.
Disculpes cap al poble d’Alcarràs.
Perquè els pobles no recorden tant les sentències com recorden les actituds.
I la realitat —com deia Joan Fuster— sempre acaba sent tossuda.
Alcarràs mereix institucions respectades i responsables públics que entenguin que exercir autoritat no és imposar-se als altres, sinó saber estar a l’alçada del càrrec que representen.
