Amagant el cap sota l’ala... així és com s’han quedat Vox i PP quan ara se’ls parla d’habitatge. Parlem clar, l’origen de la crisis va ser la famosa liberalització del sòl que va fer el Govern del PP en els temps d’Aznar que “ens havia de fer rics a tots”. Allà van començar a enlairar-se els preus dels habitatges que actualment han arribat als límits delirants per a tots i totes coneguts.
I aquests que van originar el problema són els que ara ho han de solucionar? Au, va!
Però lluny de reconèixer que es van equivocar en alguna cosa, l’extrema dreta i els seus aliats i companys de viatge no paren de cridar immigració, immigració, immigració! Doncs bé, parlem d’immigració. A la societat catalana, majoritàriament, no hi ha racisme. El que hi ha és un cert temor, recel i incertesa pel futur immediat. I això és el que un Govern que mereixi aquest nom ha d’afrontar. No agitant l’odi, ni les polítiques de la confrontació com fan els ultres, sinó proposant solucions reals a peu de carrer.
Solucions com ara la construcció de 50.000 nous habitatges per aconseguir que més gent trobi un pis per poder-hi viure, reduint les llistes d’espera de la sanitat i dels serveis públics i rebaixant també, cada cop més, els delictes i els índexs de criminalitat.
I quan la bombolla de l’odi es punxa l’extrema dreta es queda, literalment, sense discurs. A la deriva més absoluta, cridant i insultants a les ombres de la nit.
Ho hem tornat a veure aquests dies, quan el debat sobre el dret de l’habitatge entra per la porta Vox acaba sortint per la finestra. De fet, l’únic que fan és sacsejar la demagògia més antiga de la història: trobar un boc expiatori (els immigrants) a qui culpar de tots els mals.
Exagero? Per desgràcia no. La pesta negra medieval? (culpa del jueus i dels estrangers), Les males collites posteriors? (són cosa de les dones i de les bruixes); la crisi econòmica del 2008? (els immigrants són els culpables!). Sempre la mateixa cançoneta...
Però la majoria de la ciutadania d’aquest país sap que el que fa por de debò no són els considerats “altres” sinó no saber si demà et faran fora de casa teva. El que alimenta l’angoixa és no poder explicar als teus fills que has de recollir les coses i has de marxar del teu habitatge. El pànic real és pensar que et pots quedar al carrer i que només tindràs l’escalf de les ajudes públiques dels Governs progressistes.
Mireu, el que fa grima de debò no és “l’altre”, el que parla una llengua diferents, té una altra tonalitat a la pell o resa a un altre divinitat. No, l’autèntic perill són els fons voltors, els especuladors que fan negoci a costa del nostre patiment. I aquells que defensen els seus interessos a les institucions públiques (per exemple, aquells que voten en contra d’impedir els desnonaments a les famílies i les persones vulnerables).
Tots els que enganyen parlant de “prioritat nacional” oculten que defensen els interessos de fons d’inversió que tenen la seva seu fiscal a l’estranger. On queda aquí el principi de “els espanyols, primer”? Aquests fons especulatius internacionals són els autèntics “invasors” que empitjoren la vida de la gent...
Ho va dir un diputat d’un altre grup: l’única bandera real d’aquests “patriotes” de la polsereta és la cartera... la cartera d’aquests fons transnacionals que especulen amb l’habitatge. Per això voten el que voten al Congrés dels diputats.
Ara en unes setmanes tindrem l’oportunitat a les urnes d’expressar el que pensem d’aquells que es neguen, fins i tot, a respectar un minut de silenci per la mort d’una àvia que acaba de ser expulsada de la seva casa de tota la vida. I aquests són els que ens volen governar? Responguem amb conseqüència i determinació quan s’obrin les urnes el proper 29 de novembre...
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat