On és aquella Fira de Sant Miquel que va néixer l’any 1232, quan el rei Jaume I va concedir a Lleida el privilegi de celebrar una fira anual? Concretament, el privilegi diu: “que dites fires es celebraran sempre per la festa de Sant Miquel de setembre, i s’estendran durant deu dies continuats a partir d’aquella festa”. Una fira que durant segles va ser punt de trobada, d’intercanvi i de relació entre Lleida i el seu territori.
Lleida necessita mirar al futur. Però per saber cap on anem, també hem de saber d’on venim.
És evident que una fira no pot quedar ancorada en el passat. Ha d’evolucionar. Ha de saber adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats. Però evolucionar no vol dir perdre l’essència.
Fa dos anys es va decidir desdoblar la Fira de Sant Miquel en dues propostes. D’una banda, la Fira MOS, coincidint amb les Festes de Tardor, amb una vocació més ciutadana, gastronòmica i multisectorial. De l’altra, l’AgroBioTech, a finals d’octubre, amb una clara vocació professional i vinculada a la innovació agroalimentària i tecnològica. I jo crec que les dos poden tenir sentit.
La primera edició de Fira MOS va ser, des del nostre punt de vista, tot un èxit. Potser també perquè coincidia amb la Capital Europea de la Gastronomia. És una fira que podria esdevenir un excel·lent aparador, un primer tastet, de la resta de fires del territori. Podria arribar a donar visibilitat a la nostra activitat agrària i gastronòmica. El segon any, però, no va avançar en aquest objectiu, sinó tot el contrari. Majoritàriament, els estands que hi participaven eren institucionals.
Aquesta setmana s’ha celebrat la Fira AgroBioTech. Una fira agrària més professionalitzada. Més de 200 expositors, tecnologia, xerrades i conferències, i maquinària. La fira es fa entre setmana per ser el màxim de professional possible però, tot i les entrades que s’han repartit, l’afluència de públic serà la desitjada? Estem segurs que els nostres pagesos saben que aquesta fira substitueix la Fira de Sant Miquel?
La meva pregunta és: per què hem de canviar la marca i el nom de les coses que funcionen? Algun ciutadà de Lleida sap què és aquesta fira? No seria més fàcil mantenir el nom de Fira de Sant Miquel en els dos esdeveniments, acompanyats del MOS i d’AgroBioTech?
Els lleidatans i lleidatanes tenen la percepció que amb aquests canvis hem perdut alguna cosa. Perquè la Fira de Sant Miquel no era només negoci. No era només maquinària. No era només agricultura.
Era el moment en què el territori venia a Lleida i Lleida sortia a trobar-se amb el territori, amb la seva horta. Era anar a la Fira amb els padrins. Era el punt de trobada dels nostres veïns. Era veure productes de casa nostra. Era passejar, comprar, parlar, mirar, descobrir.
Era, d’alguna manera, retrobar-nos amb allò que som i d’on venim. Era la simbiosi perfecta entre la ruralitat i la ciutat.
Perquè la sensació que tenim molts lleidatans és que hem perdut la nostra fira. I això també és patrimoni.
No es tracta de tornar enrere ni de renunciar a fer una fira professional i moderna. Es tracta de no perdre el nom, la història, el calendari i, sobretot, el sentiment de pertinença.
Per això crec que cal recuperar Fira de Sant Miquel com a gran marca paraigua i repensar els calendaris i les propostes perquè la ciutat i el territori tornin a identificar-la com la seva fira.
Jaume I ens va donar aquell privilegi fa gairebé vuit segles. Nosaltres tenim l’obligació de fer-lo evolucionar, però també de preservar-ne l’esperit.
I jo vull recuperar una Fira de Sant Miquel moderna, del segle XXI, professional i innovadora, però també ciutadana. Una fira que sigui de Lleida i del territori. Una fira que mantingui la seva essència, però que miri cap al futur.
Una Fira de Sant Miquel que torni a ser de tots.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat