OPINIÓ | No necessitem una cultura a pes

Article d'opinió de Xavier Palau Altarriba, cap de l’oposició del PP a la Paeria de Lleida

Xavier Palau Altarriba
05 de setembre de 2026 a les 13:49h

La cultura no és un luxe, ni una partida ornamental del pressupost. La cultura és ciutat, és identitat, és talent, és economia i, sobretot, és futur. Però perquè la cultura sigui realment una política pública útil, l’Ajuntament de Lleida ha de deixar de mirar-la només des del despatx i començar a escoltar i donar oportunitats a qui la fa possible cada dia: els artistes, creadors, autònoms, entitats i joves lleidatans.

El govern socialista de la Paeria parla molt de cultura, però massa sovint la seva política cultural queda atrapada en la burocràcia, en les convocatòries i en una manera de repartir recursos que no sempre prioritza ni el talent ni l’impacte dels projectes.

Un dels problemes més evidents és el tractament que reben els autònoms. Molts creadors locals tenen enormes dificultats per accedir a subvencions perquè els criteris administratius no s’adapten a la seva realitat. I aquí apareix una paradoxa incomprensible: un artista pot crear, produir i executar un projecte, però té problemes per justificar la seva pròpia feina perquè no pot “autosubvencionar-se” els seus honoraris.

Quan per concedir una ajuda es valora més una factura que el producte, el servei, el talent o la feina de l’autor, alguna cosa no funciona. Quina manera de promoure la cultura és aquesta? Una cultura a pes?

No podem confondre justificació administrativa amb valor cultural. Un projecte no és millor perquè acumuli més factures. El que hem de valorar és què aporta, què genera, a qui arriba i quin retorn té per a Lleida.

I aquí hi ha una altra pregunta que el govern socialista hauria de respondre: un cop atorgada una subvenció, quin seguiment se’n fa? Després de donar els diners, es comprova realment què s’ha executat? Quin impacte ha tingut? Quin retorn social ha generat? Quantes persones hi han participat? Quina repercussió ha tingut a la ciutat?

Des de l’oposició proposem una política cultural basada en responsabilitat, transparència i resultats. Tot projecte subvencionat ha d’anar acompanyat d’una memòria d’execució obligatòria, que expliqui què s’ha fet i quin retorn social ha generat. La justificació no pot limitar-se a presentar papers: ha d’estar vinculada també a l’impacte públic del projecte.

Per això proposem que una part de la subvenció quedi condicionada al resultat final, d’acord amb uns indicadors d’impacte prèviament establerts. Perquè no oblidem una cosa essencial: qui valida i dona credibilitat a un projecte cultural és el públic.

També cal una clàusula clara de reintegrament i penalització. Si un projecte rep diners públics i no s’executa, excepte en casos de força major, els diners s’han de retornar. I qui incompleixi no pot tornar a accedir immediatament a noves subvencions. Els recursos públics s’han de gestionar amb rigor.

Això no significa posar més traves als artistes. Tot el contrari. Significa menys burocràcia i més facilitats per crear. Els artistes s’han de poder guanyar la vida. Un creador que treballa, factura i paga impostos no pot ser penalitzat perquè el sistema administratiu no entén la seva realitat professional.

I hem de pensar especialment en els joves. Lleida ha de facilitar la formació, l’accés a espais i les primeres oportunitats. No podem obligar els nostres joves creadors a marxar perquè aquí no troben lloc on desenvolupar els seus projectes.

Per això proposem també que qualsevol artista local pugui presentar i desenvolupar projectes en un espai municipal de creació i exhibició. Lleida necessita un espai obert al talent de la ciutat, on els creadors puguin experimentar, produir, exposar i trobar públic.

La política cultural no pot consistir simplement a repartir subvencions. Ha de servir per fer créixer una ciutat culturalment viva. I això exigeix talent, oportunitats, control i retorn.

Lleida no necessita una cultura a pes. Necessita una cultura amb criteri, amb ambició i amb futur. I, sobretot, necessita un govern que confiï més en els seus creadors que no pas en la seva burocràcia.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara