El Camp de Mart, amb tothom dempeus i aplaudint sense parar. D’aquesta manera, plena d’entusiasme i vibrant, va finalitzar diumenge el concert MÚSICA QUE UNEIX EL TERRITORI, protagonitzat de manera conjunta per 160 intèrprets de la Banda Simfònica i la Jove Orquestra Simfònica de la Diputació de Tarragona. L’escenari, convertit en una autèntica festa sonora, va fer visible la força d’un projecte que ha crescut amb el territori i que ha sabut connectar generacions d’estudiants amb una manera d’entendre la música que és tan exigent com apassionada. Una iniciativa extraordinària per celebrar el vintè aniversari d’un programa educatiu que ja és una referència, la cirereta del pastís del model formatiu dels conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa, i un símbol de la vitalitat cultural de la nostra demarcació.
Sota la batuta dels directors convidats, Virgínia Martínez i Pere Vicalet, les dues formacions van demostrar una capacitat interpretativa realment excepcional. En més d’una ocasió, l’espectador es veia obligat a corroborar que, efectivament, estava escoltant alumnes d’un conservatori i no músics professionals. El rigor, la tècnica i el talent que van projectar damunt de l’escenari van ser, senzillament, sublims. Hi havia moments en què la música avançava amb una precisió mil·limètrica, i d’altres en què s’obria pas amb una emotivitat que feia vibrar el públic, recordant que l’excel·lència també pot ser fruit de la passió compartida i del treball col·lectiu.
Projectes com el de l’orquestra i la banda permeten entendre la importància de l’aposta de la Diputació de Tarragona per impulsar els seus ensenyaments artístics i convertir-los en una referència territorial. És una aposta política de primera magnitud, sostinguda en el temps, que ha permès consolidar un ecosistema educatiu que dona oportunitats, que genera vocacions i que situa la música en el centre de la vida cultural del territori. Cal valorar-la de manera clara, agraint tant aquells que la van impulsar com els qui han estat capaços de mantenir-la amb rigor, amb visió i amb una convicció profunda en el paper transformador de l’educació artística.
Cal destacar, especialment, el treball de l’equip tècnic liderat per Mila Santolària, i dels directors dels tres centres —Rosana Garcia, Víctor Santapau i Andreu Roig—, capaços d’engrescar un professorat que, després d’un any intens de dedicació a les aules, troba temps, il·lusió i voluntat per cristal·litzar un projecte d’aquestes característiques just a l’inici de l’estiu. És una demostració palpable de compromís i de vocació, però també d’una manera d’entendre la docència que transcendeix el calendari acadèmic i que situa l’alumnat al centre de totes les decisions. Sense aquest engranatge humà, el concert no seria possible.
Jugant amb el títol del concert, el que generen els conservatoris de la Diputació —en una comunió perfecta entre alumnat, famílies, professorat, equip tècnic i direcció política— demostra que la música és imprescindible per entendre i projectar una realitat que ens prestigia com a territori. Ens atorga una singularitat enorme i ens recorda, com deia Piazzolla, que la música és un llenguatge universal capaç d’aportar valors, afavorir complicitats i generar empaties tan necessàries en aquest temps que ens ha tocat viure. Quan la música uneix, el territori avança; i quan el territori avança, la cultura esdevé un motor de cohesió i de futur.
Per molts anys de tanta i tan bona música als nostres conservatoris.