Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Fa uns dies, l’escriptora Marta Alòs feia un d’aquells articles que fan pensar. El titulava Lleida davant del mirall. M’hi vaig sentir molt identificada perquè crec que va posar negre sobre blanc una sensació que avui comparteixen molts lleidatans i lleidatanes: Lleida no va bé.
Només cal mirar les xarxes, parlar amb comerciants o caminar pels carrers. La brutícia, l’incivisme, la inseguretat, els robatoris, les baralles... la gent està espantada i cansada de justificacions i anuncis que no acaben amb els problemes.
Aquest cap de setmana hem tornat a tenir baralles al carrer. I no és el primer cop, al contrari. Aquest cop va ser en el parc de les vies. Una baralla entre col·lectius que afecten als barris de Balàfia, Clot i Pardinyes. Hi van participar més d’un centenar de persones, hi ha hagut més de deu detinguts, armes blanques, menors implicats i persones hospitalitzades. I entre els implicats hi ha persones amb antecedents i multireincidència.
Multireincidència. Aquesta paraula és important. Quan una persona delinqueix una vegada i una altra, la resposta del sistema ha de ser contundent.
Junts per Catalunya va presentar al Congrés una proposta per modificar el Codi Penal en aquesta matèria. La reforma permet que, quan una persona acumula petits delictes de la mateixa naturalesa, la reiteració deixi de tractar-se com si cada un fos un fet aïllat i pugui comportar una resposta penal més contundent.
La proposta de Junts finalment es va aprovar, tot i que alguns partits no hi van votar a favor (si més no, curiós), i ja s’aplica des del mes d’abril. Ja hi ha hagut expulsions gràcies a l’aplicació d’aquesta nova regulació, que dona més eines als jutges davant de determinats casos de multireincidència.
No es tracta de ser més durs perquè sí. Es tracta de fer complir la llei. Durant anys hem vist persones que acumulaven denúncies per furts o altres delictes i continuaven al carrer. Un furt, i un altre, i un altre. Quan aquesta conducta es converteix en habitual, la reiteració ha de comptar per no quedar en impunitat. És de sentit comú.
Aquests dies, arran de les baralles, també hem sentit parlar d’immigració. En aquest episodi hi havia persones migrades implicades. És un fet que no hem d’amagar, però tampoc podem generalitzar, ni estigmatitzar.
A Lleida hi ha moltes persones que han vingut de fora buscant una vida millor. Han vingut a treballar, a formar una família, a portar els seus fills a l’escola i a donar-los un futur millor. Són nous lleidatans. Però formar part de la nostra societat també implica integrar-se, respectar les nostres lleis i normes de convivència i assumir els nostres valors. Deures i drets.
Els ajuntaments tenim una gran responsabilitat i la Generalitat també. No obstant això, no tindrem totes les eines fins que Catalunya pugui gestionar íntegrament les competències en immigració. Les necessitem per poder gestionar aquesta realitat, garantir una bona integració i preservar la nostra cultura, els nostres valors, la nostra identitat i les nostres normes de convivència.
Llegint les xarxes aquests dies, escoltant la gent, és fàcil pensar que ho hem perdut tot. Que Lleida ja no té solució. Que els polítics no fan res. Entenc i comparteixo aquest malestar.
Tenim problemes. Alguns són molt importants. Però també tenim o podem tenir eines per solucionar-los.
Hem d’exigir més seguretat, millorar la policia, utilitzar millor la tecnologia, canviar les lleis quan no funcionen i fer una justícia més àgil. I, sobretot, hem de tenir competències plenes.
No hem de negar el que veiem davant del mirall. Perquè els miralls, que no estan distorsionats, reflecteixen la realitat. No ens hem de resignar i hem de posar solucions. Perquè és evident que la societat ha canviat. I no podem gestionar la societat d’avui amb les eines del passat.