Lleida ha estat sempre una ciutat de mercats. El de Sant Lluís, inaugurat el 1883, forma part d’aquella ciutat que ja només podem retrobar en fotografies. El Mercat del Pla, obert el 1920, ens recorda que el Centre Històric havia estat també un centre de vida comercial. Després arribarien els mercats dels barris, com el de la Bordeta, el 1985, i els de Balàfia, Cappont i Ronda-Fleming. Una xarxa pensada perquè comprar i trobar-se formessin part de la vida quotidiana.
Un mercat és molt més que un lloc on omplir el cistell. És la conversa amb qui et coneix, el consell sobre què cuinar, la confiança de saber d’on ve allò que menges. És sortir de casa, trobar els veïns i tenir serveis a prop. També és feina, petites empreses i una oportunitat per als productors de l’Horta. Quan un mercat perd activitat, el barri perd una mica de vida.
Per això em dol veure com Lleida ha anat deixant perdre aquesta xarxa. Els hàbits de consum han canviat, és clar. Però els ajuntaments tenen la responsabilitat de modernitzar els equipaments, repensar-los, adequar-los als nous hàbits i ajudar els paradistes. No podem resignar-nos a anar abaixant persianes, una darrere l’altra, fins que dels mercats només en quedi el nom.
El que ha passat a Fleming no s’entén sense recordar què va fer el PSC a l’oposició. El febrer del 2023, després de més d’un any de converses, van decidir tombar-la. Ens acusaven d’improvisar i de no tenir model, mentre posaven pals a les rodes a una proposta que havia de donar futur al mercat. Van preferir deixar caure el projecte abans que permetre que avancés amb un altre govern. Ara la ciutat en paga les conseqüències.
Fleming porta més d’un any tancat. On hi havia producte fresc, converses i activitat, ara hi ha portes barrades. Darrere d’aquest tancament hi ha paradistes que han hagut de buscar-se la vida, clients que han perdut un servei i un barri que continua esperant què passarà amb l’equipament.
Des d’ERC hem fet propostes concretes: ampliar a deu les parades de gestió municipal, acompanyar els paradistes durant la transformació i garantir que el supermercat previst complementi l’oferta de producte fresc. Volem mercats amb presència de l’Horta, horaris adaptats i espais que convidin a comprar-hi i quedar-s’hi. Això demana inversió, escolta i un projecte de ciutat. No pot dependre només que aparegui un operador privat.
Però el govern de Larrosa continua encallat. El concurs de Fleming ha quedat desert. És massa habitual en aquest govern que tot quedi reiteradament desert. Només un exemple, també hi han quedat, fins a tres vegades, les licitacions per fer la residència de Pardinyes. Com prepara el govern els projectes perquè puguin tirar endavant? Quan ningú es presenta, cal revisar les condicions, assumir responsabilitats i donar una alternativa. Anunciar empreses interessades no resol res.
Tornant a Fleming, ja al govern, el PSC ha anunciat operadors interessats, una reforma i un mercat del segle XXI, amb gastronomia i activitat fins al vespre. Aquells que ho tenien tot tan clar a l’oposició porten més de tres anys governant i el resultat és un mercat tancat i a hores d’ara només pendent de quan decidiran de treure un nou anunci de darrera hora, que com més tard es vagi fent cada vegada costa més de creure’l. Portem massa temps exigint un calendari creïble, pressupost i diàleg amb el barri. Els ciutadans tenen dret a saber quan recuperaran el mercat. Larrosa ja no pot assenyalar ningú més: ara li toca respondre.
Els mercats de Lleida mereixen futur. I els veïns mereixen un govern que obri portes. Després de tres anys d’anuncis, ja n’hi ha prou de promeses.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat