Lleida sempre s’ha explicat a partir de tres grans realitats que defineixen la seva identitat: la Seu Vella, el riu Segre i l’Horta. Tres elements que ens situen, que expliquen la nostra història i que han marcat la manera de viure i d’entendre la ciutat al llarg del temps.
Però en els darrers anys s’hi ha afegit una nova reivindicació, cada vegada més compartida: la necessitat de revitalitzar l’entorn de l’estació.
No és una demanda menor. Parlem d’un espai central, estratègic, que concentra oportunitats, però també una realitat incòmoda: la ferida que la via del tren ha deixat al mig de la ciutat, separant barris que viuen d’esquena l’un a l’altre, com són Noguerola i Pardinyes.
Durant massa temps, aquest àmbit ha estat encallat. No per manca de propostes, sinó per un planejament que el feia inviable econòmicament. L’anterior POUM preveia una gran zona verda de 18.000 m² que només es podia situar sobre la via i que, pels seus elevats costos de construcció, dificultava qualsevol desenvolupament. Per tant, teníem un espai amb potencial, però sense capacitat real de transformar-se.
Aquest ha estat i serà un dels grans cavalls de batalla del grup municipal de Junts. Ho hem defensat de manera reiterada, també en el marc dels pressupostos del 2024 i del 2025. Perquè entenem que desbloquejar el Pla de l’Estació no és només una qüestió urbanística: és una necessitat de ciutat. I avui podem dir amb orgull que, gràcies a Junts, el Pla de l’Estació segueix viu.
Avui, amb l’aprovació inicial del nou POUM, s’obre una oportunitat real per fer-ho possible. El nou planejament permet repensar aquest àmbit amb una mirada més ambiciosa i, sobretot, més viable. Es preveu un desenvolupament amb prop de 50.000 m² d’activitat comercial (uns 20.000 a l’entorn de Noguerola i 30.000 a Pardinyes) que reforçarà i complementarà els 3,2 quilòmetres de l’Eix Comercial, amb més de 81.000 m² de superfície i 642 locals.
Tot plegat s’acompanya d’un element clau: dues grans passarel·les que han de superar la barrera ferroviària i connectar aquests dos barris.
Aquesta nova centralitat, sumada a la nova estació d’autobusos, pot esdevenir un motor per revitalitzar el comerç de proximitat i reforçar l’activitat al centre de la ciutat. Ara bé, caldrà encertar en els usos de l’antiga estació, situada a l’altre extrem de l’Eix Comercial, perquè actuï també com a pol d’atracció complementari i contribueixi a reforçar tot el centre de la ciutat. En aquest mateix sentit, serà clau abordar un dels grans reptes pendents: l’aparcament. L’ampliació del pàrquing de Blondel ha de formar part d’aquesta estratègia per facilitar l’accés i donar suport real al comerç.
Però res d’això seria possible sense el POUM. Perquè el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és el que fa possibles aquests canvis. És el document que decideix on es pot construir, com es distribueixen els usos, on hi haurà activitat econòmica, com es mou la ciutat o quins espais es reserven per a equipaments i serveis.
El planejament vigent és de l’any 1995. Han passat gairebé trenta anys. La ciutat ha crescut en població, en dimensió i en necessitats. I això obliga a repensar el model de ciutat amb una mirada de futur.
El nou POUM aborda decisions rellevants: el trasllat de la presó fora del nucli urbà, la nova ubicació de la fira, l’impuls de sòl industrial amb projectes com Torreblanca–Quatre Pilans, l’ampliació del polígon del Segre o Torre Solé, les noves zones de creixement residencial, els aparcaments dissuasius o la reserva de sòl per a equipaments comunitaris.
També incorpora un reconeixement més clar de l’Horta, un espai que forma part de la identitat de Lleida i que requereix una mirada específica.
Ara bé, aquesta aprovació inicial no és el Planejament definitiu. La darrera paraula l’han de tenir els lleidatans i lleidatanes. És l’inici d’una nova fase. Ara és el moment que la ciutadania pugui estudiar el document i presentar les al·legacions que consideri oportunes. Perquè el document final el construirem entre tots i totes.
El Pla de l’Estació pot ser el símbol d’aquesta nova etapa. Però el repte és més gran, és aprofitar el POUM per cosir la ciutat, generar oportunitats i construir una Lleida més cohesionada. Construir una Lleida que doni oportunitats d’habitatge, econòmiques, de progrés i que, sobretot, sigui sostenible.