Hi ha tradicions que no només expliquen el nostre passat, sinó que també el nostre futur. La Romeria dels Fanalets de Sant Jaume és una d'elles. Any rere any, quan els carrers s'omplen de la llum dels fanalets, Lleida recorda qui és, d'on ve i quins són els valors que han forjat la seva identitat al llarg dels segles.
La llegenda és prou coneguda. Explica que l'apòstol Sant Jaume, en el seu pelegrinatge evangelitzador, va arribar a les nostres terres en una nit fosca. En trepitjar una bardissa, una punxa se li clavà al peu i li impedí continuar el camí. Els seus laments van ser escoltats pels àngels, que baixaren amb fanalets per il·luminar-li el camí i permetre-li extreure la punxa. Aquella llum no només va alleujar el seu sofriment; també simbolitzava l'esperança, la fe i la força per continuar avançant.
Segons la tradició, aquell miracle tingué lloc on avui s'aixeca la capella del Peu del Romeu, construïda l'any 1399 a la cruïlla dels carrers Major i Cavallers. Des d'aleshores, aquest indret s'ha convertit en un dels símbols més estimats de la ciutat i en l'origen d'una festa que ha sabut travessar els segles fins a ser reconeguda com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
No és un reconeixement qualsevol. És la constatació que els Fanalets de Sant Jaume formen part del patrimoni viu de Catalunya i, sobretot, de l'ànima de Lleida.
Cada vigília de Sant Jaume, centenars de famílies surten als carrers amb els seus fanalets encesos, tot cantant: “Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d'Aragó, i a Lleida va deixar estesa la fe de Nostre Senyor”. En aquell instant no només es recorda una llegenda; es transmet una manera d'entendre la ciutat, i el valor de les nostres arrels.
Sempre he defensat que una ciutat que conserva les seves tradicions és una ciutat que conserva la seva identitat. Les festes populars no són una mirada nostàlgica al passat, sinó una inversió en el futur.
Aquests valors formen part de la nostra història. Les arrels occidentals i cristianes han contribuït decisivament a construir la nostra manera d'entendre la dignitat de la persona. Preservar aquest llegat no significa viure ancorats en el passat, sinó tenir consciència del camí recorregut per afrontar amb més solidesa els reptes del futur.
Per això vull agrair la dedicació de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, de les entitats, dels voluntaris i de totes les persones que fan possible aquesta celebració. Els tallers de fanalets, les ofrenes florals, les actuacions musicals, la poesia, els grallers, les visites guiades, la representació de Sant Jaume ve de Galícia i la missa dels Fanalets converteixen aquests dies en una gran festa de ciutat. Una festa oberta a tothom, participativa i capaç de projectar Lleida com una capital cultural i també com un referent del turisme patrimonial i religiós.
La llum dels Fanalets també ens ofereix una metàfora del moment que viu Lleida. Una ciutat necessita llum als seus carrers, però sobretot necessita llum en els seus projectes, en la seva gestió i en la seva capacitat de generar il·lusió. Quan falta aquesta llum, apareixen el desànim, la resignació i la sensació que les oportunitats s'apaguen. I Lleida no es pot permetre resignar-se.
Estic convençut que la nostra ciutat té un potencial extraordinari. I així ho creiem i defensem des del PP Lleida.
Els Fanalets ens recorden que fins i tot en la nit més fosca una petita llum és capaç d'obrir el camí. Aquesta és la Lleida en què crec: una Lleidaimplicada, orgullosa de la seva lleidataneïtat, de les nostres tradicions, valors i costums. Perquè quan una ciutat sap preservar la seva memòria i la seva identitat, és també una ciutat que sap construir el seu futur.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat