Fa massa temps que a Lleida s’ha instal·lat una perillosa sensació de resignació. Resignació davant la degradació de l’espai públic, davant la pèrdua de cohesió visual dels nostres carrers i davant la substitució progressiva dels elements que històricament han definit la identitat comercial, cultural i lingüística de la nostra ciutat. El problema ja no és puntual ni anecdòtic. És estructural. I el més greu és que el govern municipal ha decidit normalitzar-lo.
La ciutat que compartim no és un espai neutre. Els carrers, els aparadors, la retolació comercial i la imatge urbana transmeten valors, ordre, identitat i sentit de pertinença. Quan una administració renuncia a protegir aquests elements, està renunciant també a defensar la cohesió de la comunitat que representa.
A Lleida cada vegada és més habitual trobar carrers sencers on la informació comercial apareix principalment en llengües no oficials i amb alfabets incomprensibles per a la immensa majoria de ciutadans, sobretot en àrab, construint una societat paral·lela a la nostra. I això no ho penso acceptar ni normalitzar.
Aparadors saturats de vinils, cartelleria agressiva, publicitat desordenada i estètiques comercials completament alienes a la tradició urbana lleidatana s’han anat consolidant amb absoluta permissivitat institucional.
I convé dir-ho clar: això no és diversitat. Això és desordre. Això és fragmentació.
Des del PP Lleida hem presentat una moció perquè creiem que ja n’hi ha prou de passivitat. Lleida necessita recuperar criteris d’exigència, de rigor i d’autoritat institucional en la defensa del paisatge urbà i de la convivència. La nostra proposta parteix d’un principi elemental: qualsevol comerç o activitat econòmica que operi a Lleida ha de respectar les normes comunes de la ciutat que l’acull.
Defensar que la informació visible dels establiments estigui almenys en una llengua oficial no és extremisme. És sentit comú. És garantir drets bàsics dels consumidors. És assegurar que qualsevol ciutadà pugui entendre què compra, què contracta o què se li ofereix en l’espai públic.
El que observem en determinades zones de Lleida és la consolidació de paisatges comercials paral·lels, desvinculats de la identitat cultural i urbana de la ciutat. Quan l’espai públic deixa de ser compartit i irreconeixible per a tothom, la cohesió es deteriora. I quan la cohesió es debilita, apareixen la desconnexió, la segregació i la degradació.
Hi ha qui intenta desacreditar aquest debat acusant-nos d’exclusió o intolerància. És fals. El que és profundament irresponsable és abandonar barris sencers a la degradació visual i a la desestructuració comercial per por d’afrontar la realitat.
Per això la moció que hem presentat planteja mesures estrictes. Auditoria visual dels eixos comercials, inspeccions rigoroses, expedients sancionadors contra els incompliments flagrants i control preventiu de les noves llicències comercials. Qui vulgui obrir un negoci a Lleida ha de saber que aquesta ciutat té unes regles i que aquestes regles s’han de complir.
També defensem que l’Ajuntament sigui exemplar. La Paeria no pot continuar impulsant comunicacions institucionals en llengües no oficials de manera indiscriminada. L’administració ha de fomentar la inclusió, no la fragmentació.
Al mateix temps, apostem per facilitar la regularització dels establiments que vulguin adaptar-se. Però aquesta mà estesa ha d’anar acompanyada d’una idea molt clara: la permissivitat s’ha acabat.
Lleida necessita recuperar autoestima urbana. Necessita tornar a projectar una imatge de ciutat ordenada, coherent i orgullosa de la seva identitat.
La convivència no es defensa amagant els problemes sota la catifa. Es defensa garantint que l’espai públic continuï sent compartit, comprensible i cohesionador. Les ciutats fortes són aquelles que protegeixen la seva personalitat i exigeixen respecte per les seves normes comunes. I això és exactament el que defensem des del PP Lleida: una Lleida exigent, ordenada, respectada i fidel a la seva identitat.
