Lleida és una ciutat amb un potencial extraordinari. Ho hem sentit moltes vegades i, de fet, és una afirmació compartida per gairebé tothom. Tenim, entre d’altres, una posició estratègica al mapa, un sector agroalimentari líder, una universitat amb talent i un territori dinàmic al nostre voltant. Tanmateix, massa sovint aquest potencial no s’ha traduït en el progrés i les oportunitats que la ciutat mereix. El repte de Lleida no és identificar les seves fortaleses, sinó deixar enrere la inèrcia i apostar de veritat per un projecte de ciutat amb ambició.
La nostra ciutat ocupa una posició privilegiada entre Barcelona, l’Aragó oriental i els Pirineus. Aquesta centralitat territorial ens hauria de situar com un gran node logístic, econòmic i de serveis de l’interior de Catalunya. Però la realitat és que massa projectes s’han quedat a mig camí o s’han eternitzat entre tràmits, manca de decisió o falta d’una estratègia clara. Lleida no pot permetre’s continuar perdent oportunitats mentre altres territoris avancen amb més determinació.
Un exemple evident és la necessitat de disposar de sòl industrial competitiu i ben planificat per atraure noves empreses. Sense espai per créixer i sense una política clara de captació d’inversions, és molt difícil competir amb altres ciutats que sí que estan apostant pel seu desenvolupament econòmic. Si volem generar ocupació i retenir talent, aquesta ha de ser una prioritat absoluta. El nou POUM ens ha d’ajudar a resoldre-ho.
Un altre dels grans actius de Lleida és el sector agroalimentari. Som capital d’un dels territoris agraris més potents del sud d’Europa. Aquest lideratge, però, no pot donar-se per fet. Necessitem reforçar-lo apostant per la innovació, la transformació industrial i la recerca aplicada. Lleida té les condicions per convertir-se en un veritable pol agroalimentari europeu, connectant el sector primari amb la tecnologia, la universitat i l’emprenedoria. Però això exigeix lideratge institucional i una estratègia clara per impulsar projectes que generin valor afegit.
La universitat és un altre dels motors de futur. Cada any milers d’estudiants arriben a Lleida per formar-se. Molts descobreixen una ciutat amb qualitat de vida i ben connectada. El problema és que massa sovint aquest talent acaba marxant perquè no troba prou oportunitats professionals. Retenir el talent jove ha de ser una prioritat. Cal impulsar espais d’innovació, facilitar la creació d’empreses emergents i reforçar la connexió entre la universitat i el teixit productiu. També, clar promoure nou habitatge a un preu assequible i rehabilitar l’existent.
Cal mirar amb més decisió els grans projectes de ciutat. El node entre la nova estació d’autobusos i l’estació de tren, per exemple, no pot ser només una infraestructura i prou. Ha de convertir-se en una oportunitat de transformació urbana, de millora de la connectivitat i d’atracció d’activitat econòmica.
De la mateixa manera, l’Horta de Lleida és un dels grans patrimonis de la ciutat. No només en termes econòmics, sinó també paisatgístics, culturals i identitaris. Protegir-la, modernitzar-la i facilitar el relleu generacional és essencial perquè continuï sent un motor de futur. No hem d’acceptar mai que es generin ferides a l’Horta, com està passant, i encara menys que aquestes es consolidin.
Però més enllà de projectes concrets, Lleida necessita recuperar ambició. Durant massa temps la ciutat ha viscut instal·lada en una certa resignació, com si el seu potencial fos una promesa que sempre s’ajorna. Cal canviar aquesta mentalitat. Lleida té tots els ingredients per ser una ciutat dinàmica, atractiva per a les empreses, capaç de retenir talent i orgullosa del seu paper al territori.
El futur no vindrà sol. Requereix lideratge, planificació i valentia per prendre decisions. I, sobretot, requereix creure en les possibilitats reals de la ciutat. I així ho defensem des del PP de Lleida.
Lleida té potencial. El que ara cal és que aquest potencial deixi de ser un discurs recurrent i es converteixi, d’una vegada per totes, en una realitat tangible per als seus ciutadans.
