Aquest dimarts estava acabant de polir l’article de la setmana i em va saltar el cor. Tenia pràcticament acabat un article ben diferent. Volia parlar de l'esport, de les emocions que desperta representar un país i del somni que molts catalans tenim de veure, algun dia, la nostra selecció, la selecció catalana, competint arreu amb tota normalitat. El reservaré per a la setmana vinent., perquè aquesta nit ha arribat una notícia que m'ha fet parar d’escriure. Josep Vallverdú ens ha deixat!
Quan se’n va una persona de cent tres anys és inevitable mirar enrere. Tothom deixa petjades molt profundes, algunes però, les deixen en moltíssima gent. I aquestes petjades no desapareixen quan ja no hi són. Al contrari. És aleshores quan prenen tota la seva dimensió.
Josep Vallverdú era narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista lleidatà. Va escriure més de dos-cents llibres i és una de les grans figures de la literatura catalana contemporània, especialment en literatura infantil i juvenil. El 2023, coincidint amb el centenari del seu naixement, el nostre país li va dedicar tot un any d'homenatges. Eren ben merescuts. Però cap reconeixement institucional explica, per si sol, qui va ser realment Josep Vallverdú.
Per a molts dels seus alumnes, era el professor; però després van arribar els grans reconeixements, els premis, els doctorats honoris causa o la Creu de Sant Jordi. I per a molts infants, el record era el gosset Rovelló. Aquell gosset, que va entrar a les escoles, a les biblioteques i a les cases de milers de nens i nenes, va ajudar a la projecció del català entre els més petits.
Aquest és el llegat dels grans escriptors. No només escriuen llibres sinó que expliquen la vida, creen mons de fantasia i fan somiar generacions i generacions.
Va néixer a la Lleida de 1923 i, encara adolescent, va haver de fugir dels bombardejos de la Guerra Civil. Va viure la dictadura, la recuperació de les llibertats i la transformació del país. Va mantenir sempre el compromís insubornable amb Catalunya, amb la seva llengua i amb la seva cultura. No va ser un compromís puntual ni circumstancial. Va ser el compromís de tota una vida escrivint fins al darrer moment.
Els països no es construeixen només des de les institucions ni des de la política. Es construeixen gràcies a persones que dediquen la seva vida a deixar-los una mica millor de com els van trobar. Alguns ho fan des de la recerca, d'altres des de l'empresa, des del voluntariat, des de les aules o des de la cultura. D’una manera discreta o pública. Josep Vallverdú ho va fer amb la ploma.
Josep Vallverdú ja és un d'aquests grans noms del nostre país. Forma part de la llista dels grans catalans que han ajudat a construir des del talent, la constància i el compromís. D'aquells que ens recorden que una nació no es manté viva només per les lleis o les institucions, sinó també per les persones que la pensen, l'escriuen, la viuen i la transmeten als qui venen darrere. Un activista de Catalunya en èpoques fosques, impulsor de l’Escola Alba i de tants altres projectes que ja formen part de la nostra història.
Dimarts Catalunya va perdre un dels seus grans escriptors, un homenot ponentí. Però el país conserva una obra que continuarà parlant per ell.
Gràcies, Josep Vallverdú! I gràcies per haver demostrat que escrivint també es pot fer país.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat