Hi ha lemes polítics que busquen ser un refugi conceptual davant la ciutadania. "El Govern de tothom" n'és un exemple clar. Desplegat com una marca de gestió pragmàtica, pretén transmetre que el poder executiu actua amb equitat. Tanmateix, la solidesa d’aquesta premissa es mesura en el seu xoc inevitable amb la realitat material del país. És en aquest xoc on el lema es clivella, desvelant que darrere l'acció de govern s'hi amaga una agenda dissenyada lluny de la terra que es vol transformar.
L’epicentre d’aquesta contradicció és el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Ningú nega la necessitat de transitar cap a un model descarbonitzat pels compromisos amb Europa, però la qüestió no rau en el què, sinó en el com, el qui i l’on. Durant la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, el juny de 2026, el president Salvador Illa va defensar de manera directa l'aplicació del pla afirmant que "necessitem un 2% del territori per assumir els compromisos que ens demana Europa". Illa va admetre el conflicte amb el món rural i local davant les queixes d'ajuntaments, però va justificar la mesura per motius econòmics estructurals. Un destí inevitable davant del qual les comunitats locals només poden resignar-se pel suposat "bé comú".
El que el President omet és l’anatomia del poder que mou l’oligopoli elèctric. L’opinió pública té dret a preguntar-se quants expresidents, exministres i alts càrrecs socialistes han format part de consells d’administració d'elèctriques, o la vintena que actualment tenen relació directa amb grans productors d'energia eòlica i solar, el mercat global i els operadors de xarxa. Unes empreses que reben milions en subvencions públiques per a noves instal•lacions que diuen de renovables, emmagatzematge o modernització d'aerogeneradors. El risc es socialitza i els beneficis es privatitzen. El PLATER esdevé així un vestit a mida dissenyat per garantir que el negoci canviï de color sense canviar mai de mans.
Davant d'aquesta supèrbia tecnocràtica, uns 280 municipis s'han adherit al manifest en contra del PLATER, exigint la paralització del pla i un nou document consensuat que protegeixi els espais agrícoles i que eviti els macroparcs. Aquests ajuntaments tenen previst constituir-se formalment com a associació per encarregar informes tècnics i actuar de manera unificada a nivell jurídic.
Farien bé el President Illa, els seus consellers i el seu partit de la mà del PSOE de no sacrificar una part del país davant els fons d’inversió. Si volen utilitzar el lema «el Govern de tothom», haurien d’escoltar els qui plantegen un model alternatiu, sostenible, democràtic i participatiu, amb beneficis reals per als municipis rurals. Que no ens vinguin amb més discursos de sobirania alimentària, resiliència, eficiència o autoconsum. Els fets demostren de quin costat està el govern de la Generalitat, i no és el de tothom, per molt que les seves paraules ens vulguin fer creuré el contrari; està al costat d’uns quants que es troben a l’altra banda de les portes giratòries. Aquesta és la qüestió!!
