Els darrers mesos hem vist els docents de l’escola pública de Lleida i de la resta de Catalunya sortir al carrer de manera massiva. No és un fet menor ni conjuntural. És l’expressió clara d’un malestar profund que fa massa temps que s’arrossega i que, com a societat, no podem ignorar. Des del PP de Lleida volem expressar el nostre suport a les seves reivindicacions. Ho fem per justícia laboral, però sobretot per responsabilitat col·lectiva.
Cal preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Què ha fallat perquè professionals vocacionals, compromesos amb l’educació i amb el futur de les noves generacions, hagin dit prou? Massa sovint, des de la política, s’ha legislat d’esquena a la realitat de les aules. Ha faltat escolta activa i voluntat real d’entendre el dia a dia dels centres educatius.
Dins del nostre equip comptem amb mestres de l’escola pública que ens aporten una visió directa i honesta del que està passant. La realitat educativa és cada vegada més complexa: alumnat amb necessitats educatives diverses, contextos familiars canviants, reptes socials emergents i una exigència creixent cap al professorat. Aquesta complexitat, però, no ha anat acompanyada dels recursos humans i materials necessaris.
Un dels punts més sensibles és la inclusió. És un principi que compartim i defensem, però la seva aplicació real sovint queda lluny del discurs institucional. Sense suficients especialistes, sense suport psicopedagògic adequat i amb aules massificades, la inclusió acaba recaient gairebé exclusivament en el docent. Això no és ni just ni viable. La inclusió real requereix inversió, planificació i equips multidisciplinaris que treballin conjuntament.
A aquesta situació s’hi suma un altre problema estructural: les ràtios. Aules amb massa alumnes dificulten una atenció personalitzada i de qualitat. Reduir les ràtios no és un caprici, és una necessitat pedagògica. Permet millorar l’aprenentatge, detectar dificultats a temps i garantir una educació més equitativa. Si volem excel·lència educativa, hem de començar per crear les condicions perquè sigui possible.
Tampoc podem obviar la càrrega burocràtica creixent. Els docents denuncien, amb raó, que cada vegada dediquen més hores a tasques administratives que els allunyen de la seva funció principal: educar. Informes, protocols, documentació constant… tot plegat resta temps i energia a la preparació de classes i a l’atenció de l’alumnat. Cal simplificar processos i confiar més en el criteri professional dels mestres.
Un altre aspecte. Els docents catalans es troben entre els pitjors retribuïts d’Espanya. Aquesta realitat contrasta amb la importància cabdal de la seva tasca. Si volem atreure i retenir talent, hem d’oferir condicions laborals a l’altura del repte educatiu que tenim al davant.
Davant d’aquest escenari, no n’hi ha prou amb paraules. Calen mesures concretes. Des del PP Lleida proposem, en primer lloc, un compromís ferm per reduir les ràtios a les aules, especialment en els centres amb més complexitat. En segon lloc, reforçar les plantilles amb més professionals de suport: psicòlegs, pedagogs, vetlladors i especialistes en educació especial.
També és imprescindible revisar la càrrega burocràtica amb l’objectiu de simplificar-la i fer-la útil. La digitalització pot ser una aliada, però només si s’implementa amb criteri i pensant en facilitar la feina, no en complicar-la. A més, cal obrir un debat seriós sobre la millora salarial del professorat, equiparant-lo progressivament amb altres comunitats autònomes.
Finalment, proposem establir canals estables de diàleg amb els docents. No es pot governar l’educació sense comptar amb els qui la fan possible cada dia. Escoltar no és un gest simbòlic; és una eina imprescindible per construir polítiques eficaces.
L’educació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat. El futur de Lleida i del país passa per les aules. Per això, dignificar la tasca dels docents no és una opció, és una obligació. Ara més que mai, cal escoltar-los, entendre’ls i actuar. Perquè quan cuidem els mestres, estem cuidant el futur de tots.