Catalunya porta tres anys sense pressupostos. El 2023 va ser el darrer any en el que el Parlament va aprovar uns comptes pel país. Mai, en la seva vida democràtica, Catalunya havia estat tants anys sense pressupost. Clar, per a molta gent això no té cap importància i es deuen pensar que no els afecta en la seva vida diària.
Doncs s’equivoquen. Sí, perquè qüestions bàsiques com ara la qualitat que troben en el seu centre d’assistència primària de salut o l’escola pública dels seus fills, les prestacions que reben del Govern, les beques o les ajudes per dependència, tot això que acabo de dir depèn -exactament- de què s’aprovin els pressupostos.
Aquests comptes que ha presentat el Govern del president Illa són uns bons pressupostos? Tan sols us remarco una dada: permeten incrementar en 9.126 milions d’euros els recursos del Govern per a sanitat i educació públiques, prestacions i polítiques socials, i millora de les infraestructures de mobilitat que utilitzen els catalans i les catalanes. És a dir, tot el que ens demana la gent a peu de carrer.
Tenint en compte el que acabo de dir l’únic que resulta incomprensible és que alguns partits que afirmen estimar i defensar Catalunya votin en contra de què el Govern de Catalunya tingui quasi 10.000 milions d’euros més per millorar la vida quotidiana dels catalans i les catalanes. Més si tenim en compte que l’alternativa és seguir prorrogant els pressupostos de 2023, o sigui quedar-nos com estem.
Hi ha alguns arguments (excuses, més aviat) que senzillament no s’entenen. N’hi ha alguns que diuen que estan a favor d’incrementar les partides socials dels pressupostos tal com està contemplat però que, ara mateix, no es veuen amb cor d’aprovar-los. Per què? Per causes alienes als pressupostos, diuen ells mateixos. I aleshores? La gran alternativa es anar aprovant modificacions de crèdit per poder millorar la sanitat i l’educació públiques, etcètera. Però la gran pregunta és: per què aprovar modificacions puntals de crèdit quan podem aprovar uns pressupostos que incrementen les partides socials en més de 9.000 milions?
El PSC parla des del sentit de la responsabilitat política. Nosaltres vam pactar amb el Govern d’ERC del president Aragonès per acordar uns pressupostos que suposaven, aleshores, un increment de més de 1.000 milions d’euros dels pressupostos. Repeteixo, vàrem negociar i vàrem pactar pensant en el benestar dels catalans i les catalanes, no en les nostres estratègies partidistes. Si aleshores els pressupostos es van tombar va ser perquè Junts va decidir votar en contra adduint que no es baixava l’impost de successions (exactament igual que deien Vox i PP). Per tant, no demanem res que no féssim nosaltres mateixos quan era ERC qui presidia la Generalitat.
Mireu, Catalunya no pot esperar. No té sentit seguir amb uns comptes públics prorrogats des del 2023. Ho sabem tots i totes, també aquells que diuen que estan disposats a votar en contra.
Cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats. El Govern de Salvador Illa ha assumit les seves: presentar uns pressupostos que són, objectivament, els millors de la història recent del país. De debò la frivolitat d’alguns pot posar en perill aquest pressupost de quasi 50.000 milions d’euros per Catalunya? Em nego a posar-me en aquesta tessitura, ni que sigui com a mera hipòtesis.
En tot cas, vull ser claríssima: Si això acabés passant no haurien votat en contra del Govern del president Illa. No. Haurien votat en contra de la satisfacció dels interessos quotidians dels catalans i les catalanes. Ni més, ni menys.
Però com que crec en l’honestedat, el sentit comú i la coherència dels membres del Parlament de Catalunya estic convençuda que finalment els comptes seran validats i Catalunya disposarà d’uns pressupostos que necessita com l’aire que respira. I tots i totes en sortirem guanyant.