En un món on les crisis humanitàries, els conflictes armats, el canvi climàtic i les desigualtats es retroalimenten, la cooperació internacional ha deixat de ser una qüestió de solidaritat voluntària per convertir-se en una necessitat estratègica. Catalunya, a través de la Generalitat, ha estat històricament un actor compromès amb aquesta responsabilitat global. Mantenir i reforçar aquest compromís no només respon a un imperatiu ètic, sinó també a una visió intel·ligent del nostre futur compartit.
La mateixa Carta de les Nacions Unides recorda que la pau duradora només és possible si va acompanyada de justícia social, desenvolupament i respecte pels drets humans. La Declaració Universal dels Drets Humans reafirma que tota persona, pel simple fet de néixer, té dret a una vida digna, a l'alimentació, a la salut, a l'educació i a la llibertat. La cooperació al desenvolupament és, precisament, una eina perquè aquests drets deixin de ser una declaració d'intencions i es converteixin en una realitat que interpel·la totes les administracions públiques, inclosa la Generalitat de Catalunya.
Aquest missatge també ha estat reforçat pel papa Lleó XIV, que ha situat la dignitat humana, la fraternitat entre pobles, la cultura de la pau i la responsabilitat compartida davant les desigualtats globals entre els eixos centrals del seu pontificat. En un temps marcat per la polarització, el seu discurs recorda que la indiferència no construeix societats més segures, mentre que la cooperació genera esperança, estabilitat i confiança entre les nacions.
Catalunya disposa avui d'una política pública de cooperació consolidada. El pressupost destinat a cooperació internacional i acció humanitària supera els 80 milions d'euros anuals, una xifra que representa una petita part del pressupost global de la Generalitat —menys del 0,3%— però que té una capacitat transformadora extraordinària. Cada euro invertit contribueix a finançar programes d'accés a l'aigua potable, salut maternoinfantil, educació, agricultura sostenible, protecció de persones refugiades, defensa dels drets humans i enfortiment institucional en desenes de països.
Els recursos destinats a cooperació no són una despesa inútil. Són una inversió. Una inversió en justícia global, en foment de la pau i per millorar la vida de les persones arreu del món.
Vostès no creuen en la justícia social global, d’acord. Però mirin: fins i tot des d’un punt de vista egoista, la cooperació al desenvolupament beneficia a tothom: perquè quan ajudem a millorar la vida en els llocs on cooperem, invertim en la seva estabilitat i també en la nostra.
L'impacte de la cooperació és immens. Segons les Nacions Unides, més de 700 milions de persones continuen vivint en situació de pobresa extrema; prop de 120 milions han estat desplaçades forçosament per guerres o persecucions; i més de 300 milions necessiten assistència humanitària urgent. Davant d'aquestes magnituds, les aportacions de governs com el català, sumades a les de moltes altres administracions i organitzacions, permeten salvar milions de vides cada any, prevenir conflictes, reduir migracions forçades i generar oportunitats econòmiques locals.
La cooperació no és caritat. És prevenció de conflictes, és estabilitat internacional, és defensa dels drets humans i també és una inversió en la nostra pròpia seguretat col·lectiva. En un món globalitzat, les crisis no coneixen fronteres: les pandèmies, l'emergència climàtica o els desplaçaments massius afecten tothom. Invertir en desenvolupament és actuar sobre les causes profundes dels problemes abans que arribin amb un cost molt més elevat.
Catalunya aporta al diàleg, la solidaritat i al compromís amb els drets humans. Preservar i ampliar aquesta aposta significa ser coherents amb els valors que proclamen les Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la tradició humanista europea. La cooperació al desenvolupament no és una despesa prescindible en temps difícils: és una de les inversions més rendibles en termes de dignitat humana, pau i futur compartit. Una societat que ajuda a construir esperança més enllà de les seves fronteres és també una societat més forta, més segura i més fidel als seus principis.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat