Una ciutat no es mesura només pels edificis que es construeixen, pels projectes que s’inauguren o pels milions que s’hi inverteix. També es mesura per la capacitat dels seus dirigents de garantir que l'espai públic sigui un espai compartit, on tothom pugui conviure amb respecte, tranquil·litat i llibertat. Aquesta és una de les responsabilitats més importants de qualsevol administració: crear les condicions perquè la convivència sigui possible.
Perquè, si Lleida té una Ordenança de Civisme des de fa gairebé vint anys, per què continuem parlant d'incivisme?
És una pregunta incòmoda, però necessària. Perquè tots hem vist situacions que no haurien de formar part del dia a dia d'una ciutat com la nostra. Places on els veïns han deixat d'estar-hi a determinades hores. Sorolls que es repeteixen nit rere nit. Actes vandàlics contra el mobiliari urbà, façanes i establiments. Consum d'alcohol que acaba alterant el descans dels veïns. Conductes que fan que l'espai públic deixi de ser un lloc de convivència per convertir-se, massa sovint, en un espai on alguns imposen les seves normes.
Els propers dies el Ple en debatrà un nou text. I crec que el debat no hauria de ser si hi ha més o menys sancions, sinó si aquesta ordenança serà realment útil. Si ajudarà a prevenir conflictes, a actuar amb més eficàcia i, sobretot, a recuperar la confiança dels ciutadans que massa vegades tenim la sensació que denunciar no serveix de res.
Des de Junts hem presentat un conjunt d'esmenes amb aquest objectiu. No per fer una ordenança més dura, sinó per fer-la millor.
Per exemple, si volem que els nens puguin jugar i, alhora que es pugui gaudir de les places i carrers, no n'hi ha prou amb dir que no s'ha de molestar. Cal habilitar espais adequats perquè es pugui jugar a pilota, anar amb monopatí o fer altres activitats sense generar conflictes. Conviure també és ordenar els usos de l'espai públic.
També hem proposat ser més contundents amb la reincidència. Qui provoca molèsties reiteradament ha de tenir conseqüències, perquè la convivència també necessita límits clars.
Una altra millora, que creiem important, és facilitar la participació dels ciutadans. Si un veí o veïna presencia una conducta incívica, ha de saber com denunciar-la. Per això proposem crear un canal de denúncia clar, senzill i amb garanties, que permeti posar els fets en coneixement de l'Ajuntament perquè pugui actuar.
També hem volgut reforçar la protecció de les persones vulnerables. Hi ha situacions que no es resolen amb una sanció. Quan una persona exerceix la prostitució o es troba en una situació d'exclusió social, la primera resposta ha de ser oferir-li una sortida des dels serveis socials, no limitar-nos a imposar una multa.
Hem defensat les mesures restauratives, especialment en el cas dels joves, perquè reparar el dany causat sovint educa més que una sanció econòmica. I també hem reforçat la presència del català en la publicitat, perquè la llengua també forma part del paisatge urbà i de la identitat de la ciutat.
Però, per damunt de tot, aquest debat parla de responsabilitats. Els governants tenim el deure de dotar la ciutat de normes clares, de donar eines a la Guàrdia Urbana i als serveis municipals perquè les puguin aplicar, i de tenir la determinació de fer-les complir. Governar també és això. No mirar cap a una altra banda quan una minoria deteriora la convivència perquè ens afecta a tots. A la imatge de la ciutat.
I els ciutadans també tenim una responsabilitat. Tots tenim uns deures que hem de complir. L'espai públic és de tothom i ningú no se'l pot apropiar. Respectar les normes no és una opció, és una obligació; és la condició perquè tots puguem gaudir d'una ciutat més neta, més segura, més tranquil·la i més amable. Perquè la convivència es construeix cada dia. Amb educació, amb respecte, amb normes clares i amb la voluntat de fer-les complir. Sense excepcions.