Els fets viscuts durant el partit entre Espanya i Egipte disputat a Cornellà són profundament preocupants i mereixen una reflexió col·lectiva. Els xiulets dirigits a Joan Garcia, així com els càntics racistes que es van poder sentir a la graderia, no tenen cabuda en una societat que es vol moderna, respectuosa i inclusiva.
El futbol és molt més que un esport: és un espai de convivència, d’emoció compartida i, sovint, un reflex dels valors que com a societat decidim defensar. Quan un jugador és assenyalat amb xiulets injustificats o, encara pitjor, quan es toleren actituds racistes, es traspassa una línia vermella que no podem normalitzar ni justificar sota cap concepte.
Cal condemnar amb fermesa aquests comportaments i exigir responsabilitat tant a les institucions esportives com als aficionats. No es tracta només de sancionar, sinó d’educar, de prevenir i de construir una cultura esportiva basada en el respecte. El silenci o la indiferència davant d’aquests actes només contribueixen a perpetuar-los.
Els estadis han de ser espais segurs i acollidors per a tothom: jugadors, equips i aficionats, independentment del seu origen o condició. Permetre que l’odi o la discriminació s’hi instal·lin és una derrota que va molt més enllà del marcador.
És responsabilitat de tots —clubs, federacions, mitjans de comunicació i societat civil— alçar la veu i dir prou. El futbol ha de ser un punt de trobada, no de divisió. I només ho serà si actuem amb determinació davant qualsevol forma de falta de respecte o racisme.